Alumnes ucraïnesos
Fa unes setmanes, a la classe del meu fill petit va arribar una nena d’Ucraïna. Segons ens ha explicat, no parla, no entén res i se la veu espantada. A casa tots quatre estem informats sobre la guerra, i per això el meu fill petit entén, a la seva manera, el patiment que ha de viure ella. A l’institut del meu fill gran també en van arribar tres, de nois ucraïnesos. Tot i que són una mica més grans, les pors són les mateixes. Desorientació i tristesa. La meva dona, que també és professora, té uns bessons ucraïnesos que fa deu anys que venen a Catalunya, als estius. Parlen un català molt bo, i aquests dies estan ensenyant a tothom un reportatge fet per TV3 on surten explicant la peripècia de com van sortir del país fins a arribar aquí. N’estan orgullosos. Un d’ells voldria ser actor.
A l’institut on treballo va arribar un noi la setmana passada. De Kíiv. Als de l’aula d’acollida els vaig avisar que havien de vigilar amb els comentaris. Seria la primera vegada que tindria un alumne d’aquest origen i, d’entrada, vaig tenir clar que no parlaríem de la guerra, encara que tinguéssim interès per conèixer de primera mà el seu testimoni. Sé que el seu pare és a Ucraïna, lluitant. Ha vingut amb la mare. La meva tasca és que aviat entengui i es pugui comunicar en català. He descartat tot el material que tinc en rus, encara que el sap parlar. Ens hem comunicat en anglès, i des de l’anglès aprendrà el català. El castellà l’agafarà ràpid pel contacte amb els alumnes i la vida exterior. Va a tercer d’ESO i respecte als altres alumnes de la seva edat es veu més madur. Aquella maduresa que és fruit de situacions duríssimes. Si el compares, la resta són infantils i fan tonteries. La seva mirada és diferent, més profunda. És difícil que es pugui concentrar del tot. Per això crec que el millor és intentar que s'evadeixi i es distregui dels patiments que arrossega. Tot i això em sembla que té ganes d’aprendre.
Altres companys i jo mateix li ensenyarem el català i li farem entendre que és una llengua important per a nosaltres. Algú podria dir que és malbaratar energies i que seria millor centrar-se en el domini del castellà, que el català aquí fa nosa. No hi estic d’acord. És més, aprendrà les dues alhora. Si nosaltres mateixos no valorem la nostra llengua ningú de fora ho farà. I tant de bo la guerra acabi aviat i pugui tornar al seu país, però si decideix quedar-se, per a mi serà un català més.
