12/01/2022

El jo i els altres

2 min

Sovint no acabem de veure l’abast de les accions i dels missatges que transmetem cada dia ni, sobretot, com influeixen en les criatures, en la seva manera d'interpretar el món i en la seva socialització i comportament. Ara en tenim un bon exemple. Es parla de la llibertat individual –la meva– sense valorar que moltes decisions personals, lògicament, afecten la col·lectivitat –els altres.

Des del primer moment en què se’ns va plantejar la necessitat d’una vacuna estava clar que ens protegia de manera individual i que, a la vegada, protegia les persones que ens envoltaven. De detractors, manifestacions, oposicions i arguments n’hi ha hagut de tot tipus. Qui les ha escoltat més ha estat el jovent a qui, d’alguna manera, ja se’ls permet prendre decisions segons els seus criteris. Els infants, per la seva banda, han escoltat i sentit opinions de persones adultes i debats força acalorats, malgrat que per edat no hi estaven implicats.

Ara, de nou, sorgeix la protesta per l’obligatorietat de tenir el carnet de vacunació. No és perquè ja es comprengui que cal pensar en protegir tota la comunitat, sinó, bàsicament, perquè és necessari per poder fer activitats en entorns públics: oci, cultura, restauració o altres que es puguin anar sumant a aquesta demanda. I segueixen les protestes. ¿Cal que s'arribi a una pressió sanitària màxima per entendre que cal una major responsabilitat col·lectiva?

En aquest context, generalment s'apunta que no hi ha prou educació sense entendre, realment, que l’educació no és una pressió externa, que no són paraules, sinó que és una actitud personal que cal inculcar a les criatures perquè comprenguin les necessitats i drets individuals i, també, les necessitats i drets col·lectius.

Per l’educació s’assumeix la pròpia responsabilitat per valorar i acceptar els drets i, també, els límits individuals que propicien i afavoreixen els drets i els límits col·lectius. Aquesta actitud va més enllà de la vacuna i afecta el dia a dia. No haurien de ser necessàries multes ni càstigs ni pressions si practiquem i afavorim el compliment del que hauria de ser, bàsicament, un compromís individual fruit d’un clar procés de socialització.

La canalla escolta i aprèn. Serà difícil que no siguin egoistes i egocèntrics si seguim fent-los arribar aquests missatges tan distorsionats.