Com alleujar la por
Dir “no tinguis por” és ineficaç contra la por. Tampoc és aconsellable negar-la, subestimar-la, dissimular-la o reptar-la i encarar-t’hi com si no en tinguessis. Quan la por és molt gran aquesta actitud pot arribar a ser fins i tot temerària. Per enfrontar la por saludablement, primer cal reconèixer-la i després preguntar-nos què necessita ella per calmar-se o nosaltres per sentir-nos més tranquils. Aquí teniu alguns recursos emocionals saludables per alleujar pors de fills i alumnes:
• La calma, serenor i protecció adulta. Les emocions s’encomanen com els virus i la nostra pròpia calma els tranquil·litzarà.
• Tacte i contacte. El sol fet de sostenir una mà activa les endorfines, redueix l’ansietat i augmenta la seguretat. També massatges i abraçades poden tenir efectes calmants.
• Concretar la por. Com diu Cristina Gutiérrez, com més la concretis més petita serà i, com més petita, més fàcil afrontar-la.
• Descobrir allò que la por posa de manifest que estimem. Veure-hi l’amor al darrere reconforta, canvia l’òptica i orienta a protegir-ho.
• Vida a l’aire lliure. Rebaixa l’activitat en la part del cervell relacionada amb les emocions ingrates reiteratives.
• Moviment o activitat física. Afavoreix la descàrrega emocional.
• Explicar, planificar, anticipar. Ofereix seguretat.
• Respectar els temps i necessitats de cadascú, sense forçar.
• Afrontar nous reptes gradualment. Anar pas a pas, seqüenciar.
• Contes i joc simbòlic. Explorar i expressar la por a través d’un nino o personatge de conte permet que la criatura pugui parlar-ne i calmar-se, a través d’un altre amb el qual s’identifica. Dialogant-hi, l’infant pot mostrar la seva por i descobrir remeis que li van bé.
• Fantasia. Moltes pors imaginàries es resolen amb imaginació. Amb un personatge o objecte (imaginari o real) que atrapa les pors, desintegra els perills i ens protegeix.
• Visualització i respiració. Hi ha diversos exercicis que ens permeten veure’ns, sentir-nos o imaginar-nos tranquils, sense por o amb la por decreixent.
En la situació actual, siguem prudents, tinguem precaució. Però recordem que la vida i els altres no són un perill, són una celebració. Si va passant el temps i no podem sentir-ho així, caldrà buscar ajut.
