18/02/2022

Així no

2 min

La implantació de la sisena hora va provocar tot un rebombori; encara no ens hi havíem acostumat del tot que, com per art de màgia, la sisena hora desapareixia de la majoria dels centres. Després es va parlar de la setmana blanca, una setmana que havia de durar cinc dies i que es podria aprofitar per anar a esquiar; aquesta setmana va ser vista i no vista, ja que es va organitzar per primera i darrera vegada el curs 2011. Més endavant han vingut el covid, les mascaretes, les classes virtuals, els confinaments, etc. Tot just traiem el nas d’aquesta nova situació que cau sobre les escoles el 25%. I això mentre ja es prepara un nou currículum i s’anuncia que el mes de setembre s’aplicarà un nou horari. Només podem dir una cosa: ¡Olé tú! 

Les escoles, els equips docents, com ho podem dir més alt i més clar, necessiten aire, espai, temps, necessiten tranquil·litat i no cavalcar sobre cavalls que sembla que vagin desbocats. Que els polítics se les tinguin amb les seves mesures, amb les seves baralles, amb la seva incapacitat per consensuar una manera de fer escola i de dissenyar els currículums, però, sisplau, que entenguin d’una vegada que no anem més bé ni amb mesures estrella, ni amb refregits de volada gallinàcia. Les escoles, els instituts, necessiten debat pedagògic intern, pressupost i poder treballar sense ensurts. Tan difícil és entendre-ho?

Sabem que qualsevol canvi s’ha de pensar, valorar, consensuar i, a continuació, mirar de manera atenta com funciona la seva aplicació. Això vol dir temps, estudis que permetin la seva avaluació i, si cal, revisió, una revisió feta amb tacte i sense perdre de vista cap a on ens orientem. Perquè les activitats que proposem tenen sentit quan estan orientades i sostingudes de manera col·lectiva. Això comporta que a l’hora de prendre una mesura convé consultar amb el coixí aquests interrogants: què volem fer?, què podem fer?, què sabem fer? Interrogants que cal compartir, consensuar, posar a debat col·lectiu, plantejar, replantejar i tot el que vulgueu fins que s’adquireixin dos compromisos clau: els canvis necessiten un suport col·lectiu decidit i temps al davant. No sabem si la mesura d’iniciar el curs el dia 5 de setembre i fer jornada intensiva és bona o no, l’únic que reclamem és el dret de la comunitat educativa a viure sense l’ai al cor.