Una altra vaga
Ja em disculpareu, però torno a parlar de vagues. De fet, ha estat el tema del mes en el ram de l’ensenyament, amb dues vagues de seguiment bastant ampli en poc més d’una setmana. També em disculpareu si el que explico no encaixa amb el que han viscut els vostres fills. En cada escola, la vaga s’ha tractat de manera diferent. Però aquest cop les conclusions que n’he tret van en un altre sentit. De la vaga feminista opinava que ha estat una de les vegades que he vist els alumnes més conscients del sentit que tenia tot plegat. En canvi, amb la vaga del dia 14 sobre el clima, he vist els meus alumnes bastant despistats i inconseqüents.
Pel que sembla, la manifestació del matí del dia 14 només va reunir uns 2.000 estudiants. Només a Barcelona, la suma dels estudiants de batxillerat i de 3r i 4t d’ESO és d’uns 75.000. Al meu institut, per part dels estudiants, la vaga va ser majoritària. ¿On es van ficar? Sospito que es van agafar un dia de festa. Perquè la manifestació, amb aquesta majoria d’estudiants, sumada als universitaris, hauria estat espectacular. I ¿de què serveix fer una vaga d’estudiants que consisteix a quedar-se a casa? Jo crec que de res.
Però no us penseu que en culpo els alumnes. En culpo els centres d’ensenyament. I els professors. Crec que la sensibilitat mediambiental, com la relativa a la igualtat de gènere, són qüestions transversals que s’haurien d’incorporar a les activitats dels centres. Hauria estat més profitosa una jornada dedicada a veure pel·lícules i documentals sobre el tema. A organitzar conferències. A reflexionar sobre les actituds personals. A estudiar l’impacte mateix del centre, i de cada classe, en el medi ambient: a parlar de calefacció, de l’aire condicionat o del consum de paper. O a parlar del mitjà de transport amb què venen al centre.
L’estudiant que va trobar que no calia anar a cap manifestació perquè ja feia prou quedant-se a casa arribarà fàcilment a la conclusió -i tindrà raó- que així no canviarà el món. Potser que els expliquem -això sí, només si creiem que els ciutadans han de pressionar els polítics, i no només votant cada quatre anys- per a què serveixen les vagues i les manifestacions. Tanta prevenció que posem a no adoctrinar-los i resulta que tampoc els ensenyem els rudiments de la participació democràtica, de l’activisme polític i, en definitiva, del civisme.
