¿I si decideixo no votar?

Senyor candidat o senyora candidata,

Fa poc que he fet 18 anys i demà podria votar. No confiïn que ho faci. Ara per ara, com que les possibilitats d’oblidar-me de tot amb alguna diversió són minses, tan sols estic perdut i enrabiat. Potser si em responguessin algunes preguntes sentiria que la democràcia dels grans té alguna cosa a veure amb mi.

No. Encara no soc com els meus pares, que repeteixen que tots els polítics són iguals. Sé distingir i comprovar com algú no busca ni diners ni poder. També llegeixo i penso prou per descobrir a favor de quins barris i quines persones està cada partit. Però, ¿em poden orientar amb alguna resposta (no amb les frases dels seus manuals)?

Per què diuen i repeteixen contínuament mentides? Dissimulin, si poden, sobre la part de la realitat que no els agrada. Com que suposo que no són cínics, deu ser que no coneixen les diverses vides de les persones. Com a bon jove, no penso en el futur, però facin servir el negre i els grisos per pintar-ho. No es preocupin, ja sé com serà la meva vida d’aturat. Per què diuen que governaran per a tothom, si parlen d’una societat on no importa que un de cada dos dels meus amics no pensi igual? Quan era un adolescent somiador, que necessitava els amics, imaginava una societat en què una bona part de les persones compartien formes comunes de viure. Ni fumat m’imagino votant alguna vegada els partits que exclouen el diferent i s’obliden de qui no té res. Però ¿tan guapos són, vostès, que no poden trobar res de positiu en els altres candidats? Alguna part de coincidència vital deu existir i es pot aprofitar. Jo no sé si a vostès els passa el mateix, però jo no m’aclareixo. Vivim en un moment i en una societat difícils d’explicar, però segueixen venent-nos receptes, solucions fàcils, fórmules màgiques. Per què no accepten que moltes vegades no tenen ni idea de què cal fer, però que junts anirem cercant i aplicant respostes? Una part dels meus amics tenen la família sense feina o sense diners. En algunes de les notícies que encara llegeixo a les xarxes es fa saber que els rics encara són més rics. ¿Podria saber al servei de qui posaran primer les forces del seu govern?

Miraré avui de descobrir com van de sinceritat, de ganes de viure en comú, d’entendre aquest món, de pensar primer en els que menys tenen i, potser, votaré.