Trencar l’escola
El pare de la Laia fa dos anys que és director d’escola. El dia que l’hi van fer saber no va estar gaire content. Ser-ho volia dir més hores de feina i reunions que s’allargaven com un dia sense pa. Volia dir arribar més tard a casa, rebentat, amb el temps just per poder veure sopar la seva filla i posar-la al llit. Però a poc a poc s’hi va anar acostumant, es va avesar a posar pau entre el Pau i la Míriam, els mestres d’educació física i de música, quan es barallaven per tenir l’aula magna els mateixos dies, o a tractar la Marga i la seva mania d’entregar els menús del menjador a última hora. Però el que mai s’hauria imaginat era que un dia la seva escola seria el refugi d’una voluntat popular prohibida pels que ho volen tot gris i uniforme. Mai hauria pensat que s’hi passaria una nit sencera, sense dormir, envoltat d’exalumnes repetidors, de la Manuela, que va muntar un torneig de botifarra, i fins i tot d’aquells pares que mai venien a les reunions de l’AMPA. Mai hauria imaginat que els veïns del barri l’ajudarien a protegir-ne la porta amb les mans enlaire quan van venir a fer mal, que hauria d’amagar paperetes com si fossin objectes obscens, que veuria una àvia arrossegada pel terra mullat com si fos bestiar i el cap d’estudis amb el cap obert per una porra traïdora i indecent. Mai hauria somiat que acabaria un diumenge plorant d’emoció, abraçat a la seva dona, per haver pogut salvar una urna plena d’il·lusió i de futur.
El pare de la Laia ara és a l’escola i tot el que l’envolta està abonyegat o esbotzat. La porta, les finestres, els armaris i els calaixos, tot ha estat rebentat amb una violència esfereïdora i cruel. Sap que li han volgut trencar l’escola però no té temps per queixar-se. D’aquí unes hores els alumnes arribaran, també la seva filla Laia. Sonarà el timbre i s’ho han de trobar tot llest per a un nou dia de classe, una nova jornada per ajudar-los a ser més bones persones. I encara que no ha dormit gaire té molt clar que no ho han aconseguit i que no ho aconseguiran. Que no poden trencar l’escola per moltes porres que portin, per moltes mentides que diguin els que van aplaudir les porres. Que per trencar l’escola hauran de trencar el que pensem. I això, mal que els pesi, és impossible.
