Seguim parlant d’alimentació sana
Dèiem l’altre dia que el que és important no és donar una alimentació sana al nadó durant uns mesos sinó menjar sa tota la vida. I això només es pot aconseguir si tota la família menja sa. Molta gent sembla que no té gens clar el concepte d’“alimentació saludable”. Uns pensen que el secret és menjar “orgànic”, “natural” o almenys “sense aditius i colorants”. D’altres semblen convençuts que hem de buscar “superaliments”, preferentments exòtics, nous i molt cars, portats de l’Himàlaia, dels Andes o de la Catximbamba, aliments transmesos per una saviesa ancestral però que mai pot ser, esclar, la saviesa dels nostres ancestres (pobres ignorants!) sinó dels ancestres de l’Himàlaia.
En realitat, menjar sa costa menys diners, però requereix al principi una mica més d’esforç. Per informar-se, hi ha bons llibres (com els de Julio Basulto o Carlos Casabona) i excel·lents webs (si llegeix anglès, www.hsph.harvard.edu/nutritionsource és imprescindible). Però hi ha també llibres molt dolents; cal fugir de les dietes de moda. Com a resum molt resumit, alguns consells pràctics:
- Si bevia refrescos o alcohol, passi’s a l’aigua. És l’única beguda sana. Ni tan sols els sucs són sans; la fruita no s’ha de beure, s’ha de menjar.
- Si les seves postres eren habitualment pastissos i lactis, passi’s a la fruita.
- Si la carn que menjava anava sempre acompanyada de patates fregides, recordi que també existeixen les verdures, l’arròs bullit o les patates al forn.
- Els embotits i els sanjacobos no són pollastre a la planxa.
- El pa, la pasta i l’arròs, millor integrals.
- Ha sentit a parlar dels llegums?
- Les galetes, magdalenes, croissants i similars porten sucre i greixos.
- Hi ha pocs aliments de veritat que s’anunciïn a la tele. Em venen a la ment els plàtans, unes pomes d’importació i la favada (en llauna). En general, els anuncis ens proposen productes plens de sucre o estranys aperitius salats.
- Mai s’ha d’obligar un nen a menjar.
Vaig tenir la sort de néixer a l’època en què per esmorzar es menjava pa cada dia i les magdalenes eren articles de luxe. Bevíem aigua. No havíem sentit parlar d’obesitat infantil.
