Escric aquesta columna un dels dies més calorosos de l’estiu i ho faig sense aire condicionat. En tinc, però no el poso. El primer que faig quan em poso a treballar és obrir de bat a bat els finestrals de l’estudi i les finestres de les habitacions que donen al darrere. Si corre una mica d’aire natural i no és molt calent, no connecto l’artificial. Si deixa de corre’n de natural, tinc un ventall a mà per fabricar-me’n jo mateixa. Em poso la roba més fresca i lleugera que tinc i procuro tenir a prop una mica d’aigua o de fruita refrescant, com ara trossets de síndria.
Només si la calor esdevé soporífera i la necessitat de rebaixar la temperatura imperiosa, premo el botó de l’aire condicionat. Però mai el poso per sota dels vint-i-quatre graus. I gairebé sempre l’aturo abans que s’aturi per si sol. Aguanto el màxim d’estona que puc sense tornar-lo a connectar i acostumo a recórrer novament al ventall abans de fer-ho. A l’hivern faig exactament el mateix, però a l’inrevés. Espero el màxim que puc a engegar la calefacció. Els dies assolellats aprofito l’escalforeta del sol i si no és prou notòria o està núvol, abans de recórrer a la calefacció m’abrigo amb una jaqueteta de folre polar i només la poso en marxa quan tot i així segueixo tenint fred.
M’obligo a fer aquests exercicis de resistència pensant en la casa de tots que és el planeta. Potser no és gran cosa, però em sembla una bona manera de practicar la consciència ecològica. Cadascú a casa nostra podem evitar incongruències com ara que en determinats locals públics les calefaccions i els aires condicionats es posin en marxa d’una data a una altra predeterminada, sense tenir en compte si les condicions climàtiques ho requereixen. O que s’engeguin cada dia a la mateixa hora i durant les mateixes hores, al marge de quines siguin les temperatures.
Sempre m’ha semblat absurd que als mateixos llocs on a l’hivern ens hem de desabrigar quan hi entrem, a l’estiu ens hàgim d’abrigar. Com que cada vegada tolerem menys la incomoditat, volem solucions fàcils i ràpides a tot el que ens molesta, sacrificant molt sovint el bé comú per la pròpia conveniència. Abans de córrer a prémer el botó de la calefacció o de l’aire condicionat, provem primer si podem aguantar sense. La casa de tots ho agrairà.
