Molta feina i paraules buides

Quan fem les reunions d’avaluació, els delegats de cada classe venen per exposar les consideracions que han decidit els alumnes. Parlen de temes com la puntualitat, la implicació, les notes i un grapat de queixes que normalment van dirigides contra alguna assignatura. En aquestes trobades sempre tens la sensació que tot es repeteix fins a l’infinit, que els compromisos que plantegen mai es produeixen, sobretot per falta de voluntat dels alumnes. Escoltes el mateix, avaluació rere avaluació, curs rere curs, tant se val en quin institut treballis. Que la majoria podrien esforçar-se més i treure millors notes i no ho fan. En aquest sentit he de dir que tinc alumnes que treballen només per rascar l’aprovat quan podrien arribar perfectament al notable.

Una altra cosa és la pressió que es posa el mateix professor perquè les seves notes no siguin un desastre. Tots sabem que tens menys problemes si n’aproves més que no pas menys, i cadascú fa el que pot i el que creu. Valorem tant l’esforç que fins i tot donem premis. Els que els recullen ho fan contents, però també cohibits davant de molts companys que això no ho valoren gens i se’n riuen. Els professors cada vegada fem més reunions que ens semblen repetitives. Els quatre o cinc que ens fan anar de corcoll sempre s’enduen el protagonisme i la tertúlia. Moltes vegades sortim d’aquestes reunions amb la idea que no han sigut prou profitoses o que, en tot cas, podríem haver utilitzat el temps per avançar en altres temes. Les classes també s’han de preparar i els exercicis no es corregeixen sols.

En canvi, els alumnes optimitzen el seu temps al màxim. És a dir, no acostumen a fer més feina de la que els demanem ni estudien fora de temporada. Però el professor té tendència a invertir hores i energies sense resultats ni recompenses. Aquí també hi incloc les innovacions que tenim tendència a aplicar per costum, perquè pensem que les coses no funcionen prou bé per culpa nostra i les canviem sense analitzar si només és qüestió del mètode o de la predisposició de l’alumnat. Fem canvis cada any, canvis que impliquen hores de feina sense saber si allò millorarà els resultats. Una feina que moltes vegades queda en un no res. Tot el contrari que els alumnes, que si no hi veuen el valor i el benefici, definitivament no ho fan.