15/08/2020

Menjar no és un esport de risc (I)

2 min

Fa molts anys era costum (encara ho és en alguns llocs) donar recomanacions molt estrictes i increïblement detallades sobre alimentació infantil. “Als X mesos, a les 17.00 h, mitja pera, mig plàtan, mitja poma i el suc de mitja taronja. Cinc cereals sense gluten. A les 13.00 h, 50 grams de pastanaga, 50 grams de pèsols... Els dimarts i divendres, X grams de pit de pollastre a la planxa (mai cuixa!). Als X mesos mig rovell d’ou en dies alterns...” Més tard hi vam afegir les recomanacions que donaven els experts nord-americans (que en realitat no es basaven en cap estudi científic; només semblaven raonables): no començar fins que el nen s’aguanti assegut i hagi perdut el reflex d’extrusió (el que fa que treguin amb la llengua qualsevol cosa que entri a la boca); és a dir, cap als 6 mesos. Introduir els nous aliments un per un, amb intervals d’una setmana.

Les recomanacions internacionals ja no parlen d’aquestes coses, que s’ha vist que no eren tan importants (allò d’aguantar assegut es deia només per evitar que comencessin abans dels dos mesos... com els pediatres havien recomanat una generació abans). I va sorgir una tendència consistent en donar als nens des del principi menjar normal, el mateix que mengen els seus pares (una mica adaptat), sense triturar, deixant que el mateix nen ho agafi i s’ho fiqui a la boca. Més o menys el mateix que feia la meva mare, que no tenia batedora elèctrica ni comprava el menjar a la farmàcia, si bé aleshores en deien “menjar”, i ara, com que sembla que sigui una novetat, li han posat un nom en anglès: baby-led weaning ( BLW) per als amics.

Sembla, però, que aquella iniciativa, que volia fer-ho tot més normal i més senzill, s’ha acabat complicant fins a esdevenir un procediment encara més complicat que els antics calendaris d’alimentació. Em trobo amb mares que no s’atreveixen a donar menjar a nens de 9 o 10 mesos perquè “encara no seu bé” i, per tant, “encara no compleix els criteris per començar”. Ja sabem que un nen petit no pot asseure’s al tamboret d’un bar; cauria! Un bebè de sis mesos seu a la falda dels pares, que el subjecten amb una mà, o a la trona, amb barres laterals i cinturó de seguretat. No cal que el nen superi cap examen de psicomotricitat; si és capaç d’agafar un tros de menjar i ficar-se’l a la boca vol dir que pot menjar; aquest és l’únic criteri.

stats