LA SETENA HORA
JAUME CELA i JULI PALOU

Intel·ligència és bondat

Algú va fer aquesta associació i hi estem totalment d’acord. Si la manifestació de la intel·ligència no va de bracet de la bondat, aquell qui la manifesta no és tan intel·ligent com ens pensem. Algú va dir també que un bon professional si no és una bona persona no és un bon professional. I també hi estem d’acord.

Tothom sap, encara que no ho vulgui, el nom de jugadors destacats de l’esport rei; gosem afirmar que d’alguns d’ells molts en podríem dir alguna cosa sobre els seus costums, la seva vida personal i fins i tot de la seva parella. El dia que vulgueu, en podeu fer la prova. I al costat d’aquesta, feu-ne una altra: demaneu per un tal Oriol Mitjà. Abans, si voleu saber qui hi ha darrere d’aquest nom, podeu repescar el programa Sense ficció que es va emetre el dia 7 de juny. En farem cinc cèntims. Oriol Mitjà és un metge jove que va decidir anar a treballar a l’illa de Lihir, a la zona de Papua Nova Guinea. Una part de la població d’aquesta illa és molt pobra i, pel fet de ser pobres, han de conviure amb una malaltia coneguda amb el nom de pian, que provoca el microorganisme Treponema pallidum pertenue. A les persones infectades -criatures de 5 a 15 anys sobretot- el cos se’ls omple d’úlceres que arriben a penetrar fins a l’os, la qual cosa els provoca diverses incapacitats.

L’Oriol Mitjà i el seu equip tenen un objectiu clar: eradicar la malaltia. El cost econòmic és assumible, ja que no puja a més que uns dos euros per persona. Dos euros, un tractament general i adéu per sempre al pian. La verola ja és història i el pian pot ser-ho. Però, més enllà de les possibles disquisicions entre el desequilibri que hi ha entre riquesa i pobresa, ens interessa destacar el tracte que tenia el protagonista amb els malalts. La tendresa cap als més petits i el respecte cap a les seves famílies són un testimoni d’intel·ligència i de bondat.

Caldria que totes les escoles i instituts del nostre país passessin aquest reportatge, sobretot quan algun noi o alguna noia pregunta amb desànim: ¿per què cal estudiar? o ¿quin valor té el coneixement en una societat en què un pocapena pot vendre la seva intimitat a preus elevadíssims en un programa porqueria? Mireu el reportatge i tindreu una resposta excel·lent. Gràcies, doctor Mitjà, home més important que famós, per a vergonya de tots.