EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Halloween a St. Albans

Sí, ja ho sé, això del Halloween és una americanada poca-solta que està arraconant les tradicions nostrades. No us hi escarrasseu, no cal convence’m, jo també ho penso i ho pateixo. Aquesta nova moda ha banalitzat una tradició tan necessària com la de recordar els morts, els que ja no hi són i trobem tant a faltar. El que passa és que aquí on vivim els panellets costen de trobar i encara més els estudiants torrant castanyes a les cantonades dels carrers, encantadorament aliens al clima tropical que els envolta. A Anglaterra, el Halloween ja ha conquerit tots els racons de les ciutats; els aparadors estan plens d’esquelets burletes i barrets de bruixa, les botigues de joguines semblen decorats de pel·lícules de terror i el metro i les parades del bus estan envaïts de zombis de pa sucat amb oli amb ganes d’allargar la matinada de dissabte.

I potser per això, per no tenir la mala consciència d’arraconar el dia de Tots Sants, hem gaudit del Halloween com mai a la vida. Ens ho hem passat pipa mutilant la carabassa que vam triar i que ara il·lumina el jardí amb una ganyota sinistra i desdentada. Hem fet galetes amb forma de monstres i les hem endrapat sense manies. Fins i tot hem estrenat la segona temporada de Stranger things, tots tres, i ens hem cagat de por. I com que hem tingut malsons hem acabat dormint junts al mateix llit, molt aferrats per si de cas. Però el que més m’ha entendrit de tot plegat ha estat la cara del meu nen quan la colleta del barri el va venir a buscar, disfressats amb caretes de Scream i ungles de Freddy Krueger. Ell feia veure que no, que tant li feia, que ja era molt gran per a aquestes tonteries, però estava patint per si no el recollien, per si es quedava sense fer el trick or treat, com a les pel·lis nord-americanes. I des de la finestra de dalt, la de la nostra habitació, amb el llum apagat perquè no ens veiés, hem espiat com feien el cafre carrer amunt, espantant-se, tot trucant a les cases, arreplegant caramels i llaminadures que mai es menjaran perquè ja són grans i saben que fan càries. I hem pensat que sí, que Halloween és una americanada poca-solta, però que tant de bo l’haguéssim tingut de petits, quan les coses que fan por encara no ens espanten del tot.