L’EXPLORADOR REPRIMIT

Escoles a mida... ideològica

Escric el dia que l’amiga Marta Comas presenta el seu llibre Okupes a l’escola (Eumo), una proposta estimulant i suggeridora sobre la presència de les veus de les famílies en el sistema educatiu (podeu llegir el reportatge publicat aquí al Criatures ). També és un dia en què els diaris parlen de com, allà on manen els conservadors, s’imposarà una mena de “pin familiar” perquè siguin els pares que decideixin a quina part de l’educació no assistiran els seus fills. Ràpidament penso en com necessitem que pares i mares s’impliquin activament en el món de l’escola i, alhora, que no es fiquin allà on no toca. Els volem dins, però millor que no tinguin poder... Com se surt del parany? Potser tenen raó els professionals que, instaurats en el gremialisme, mai han vist bé això de les relacions amb les famílies. O el que cal és convertir definitivament l’escola en una empresa de serveis a la carta. Per sortir de l’atzucac proposo adoptar una perspectiva i fixar tres llistes. La perspectiva: pensar sempre i en primer lloc en els infants i adolescents, deixant clar que no som exactament de la seva família i que a l’escola no s’ha de fer exactament el que els adults volem. L’escola neix per alliberar els infants de les esclavituds familiars i treballa cada dia per evitar ser la continuació dels poders econòmics, socials, ideològics.

La primera llista ha de descriure com l’escola implica les famílies. Deixa clar que comparteixen una part de l’educació, explica com funciona, intenta que les famílies coneguin la metodologia, l’organització, considera les famílies una font significativa de sabers. Fa que confiïn en la professionalitat dels mestres. La segona fixa les autonomies: a cada lloc correspon educar amb unes lògiques. L’escola és el lloc del pensament científic i determinades explicacions de la vida queden fora. És el lloc del descobriment de la diversitat i de la pràctica de la convivència. Ni és possible la segregació ni la imposició a tothom d’un model de societat. Les famílies, malauradament, poden ser dogmàtiques, les escoles no. L’escola influeix perquè siguin persones lliures i no pot acceptar les imposicions familiars (ja siguin els déus o les bondats del veganisme). La tercera llista inclou l’obligació de no trossejar l’infant, fent emocionalment compatibles les diferències de discurs, així com el contingut mínim de la definició de persona i ciutadà que les dues parts han de respectar.