L’EXPLORADOR REPRIMIT

Desitjos escolars perduts

És possible que aquest sigui un any singular per a l’escola. Entre els acords per a un nou govern progressista a l’Estat, hi ha acabar d’una vegada amb una llei educativa que destrueix bona part de la funció que ha de tenir la institució escolar. D’altra banda, si el govern de Catalunya governa, aplicarà un nou decret de matriculació que mirarà de reduir la segregació escolar i evitar que es consolidi una escola definida per l’origen social de les famílies. Potser arribaran canvis i veus interessades en el fet que res canviï, parlaran de consens. Però ¿quina és l’escola obligatòria, universal, diversa, moderna i justa que necessitem? Potser val la pena començar l’any ordenant records i desitjos educatius perduts.

Un acord sobre per què volem l’escola no serà mai general. L’escola a compartir ha de ser en bona part la d’una significativa majoria però, especialment, la dels grups socialment fràgils que, si més no a l’escola, troben altres oportunitats negades. Ha de ser una escola al servei de la infància i no dels interessos i controls familiars i d’altres poders adults. L’escola sempre obre noves finestres per mirar el món. Potser ja no discutirem -entre misèries polítiques- sobre continguts del currículum, sinó sobre sabers i curiositats irrenunciables. L’escola que volem desenvolupa tres grans competències vitals: construir-se com a persona feliç; aprendre a dubtar, trobar respostes, pensar; esdevenir ciutadanes i ciutadans que conviuen, acordant allò que comparteixen. És l’escola de la societat digital i connectada. Una escola que -aparcada la transmissió- no es dedica a prohibir aparells, sinó a educar i ensenyar a partir de noves dimensions, mostrant que a internet també existeix la falsedat i el control. L’escola que sempre hem mirat de construir (no ve mai definida i donada des de dalt) és una escola de comunitat, a càrrec de bons professionals. Pares i mares no poden quedar-se’n fora ni delegar. Comparteixen l’acompanyament educatiu i es complementen. S’aprèn i s’educa dins i fora de l’escola. Potser, a poc a poc, l’escola deixarà de tenir parets.

Si van canviant les normes, esperarem que siguin poques, obertes i sensates. Si la societat està en canvi constant, si cada dia és més complexa i diversa, necessitem una escola que, sense deixar de ser escola, pugui canviar, ser flexible, renovar-se permanentment.