Alumnes avantatjats

Mentre jo intentava fer un repàs als meus alumnes de cara a l’examen que tenen la setmana que ve, una companya que no hi era els anava enviant fotografies des de Port Aventura. Tothom sap que els divendres sempre trobes menys cues que els caps de setmana, i suposo que els seus pares, amb els quals hi anava, també. Doncs els mòbils bullien en temps real mentre ens feia dentetes de les coses guais que es poden fer un divendres de classe. Potser l’alumna m’aprovarà l’examen, però l’assumpte obre, almenys per a mi, el debat sobre si aquestes situacions es poden permetre.

Amb el permís dels pares els fills poden estar on vulguin, una altra cosa és que sigui moral i responsable fer-ho. Sempre he pensat que el fracàs escolar és directament proporcional al grau d’implicació dels pares respecte als estudis dels seus fills. Si els pares no els consideren importants, els fills tampoc, i el patró es repeteix generació rere generació, per molt que els successius departaments d’Ensenyament i els docents ho intentem evitar. Tinc alumnes que no entren mai a les vuit del matí, que prefereixen fer-ho a les deu, tot just a l’hora del pati. Són alumnes de qui els pares han de donar explicacions als responsables dels serveis socials. Ho saben i no els importa.

Tinc alumnes que no han aprovat mai cap assignatura de l’ESO i l’any vinent cursaran quart. Els pares no volen que repeteixin, suposo que per mantenir les amistats i la vida social, perquè el graduat no l’obtindran ni en somnis. També tinc aquells alumnes molla, que tot el dia salten i criden per les aules i que quan s’avisa les famílies que els expulsem -o en els pitjors casos que els obrim un expedient- ens amenacen de denunciar-nos perquè el seu fill mai fa res mal fet i actuem per mania i ressentiment. I no acabaria...

Llavors, quan arribem a final de curs i els alumnes molla, i fins i tot els ninja, ens demanen que fem la sortida de final de curs a un famós parc d’atraccions on, sigui dit de passada, l’entrada val un ull de la cara, els contestem que ja ens ho pensarem, però que el més segur és que no, perquè durant tot el curs ens han posat pegues per pagar les sortides acadèmiques, i les lúdiques potser que se les paguin ells, en família, i que hi vagin el dia que vulguin, que en aquest país sempre fa bon temps.