14/05/2016

Actituds

2 min

Et passa un dia qualsevol. Quan vas a escurar el plat un cop sopat i trobes que ha llençat d’amagat a les escombraries el plat que has cuinat amb tot l’amor del món i que ell t’ha promès que s’havia acabat. Quan l’enxampes dient als seus amics que no poden jugar amb les seves joguines perquè les trencaran o directament les amaga de manera gasiva quan l’avises que vindran aquells amics tan amables i els seus dos fills que l’adoren de manera incomprensible. Et passa també quan, enfadat per no haver pogut mirar els seus dibuixos preferits, et diu que no cal que l’acompanyis al llit, que ja és massa gran perquè li facis el petó de bona nit, o quan et contesta de manera insolent, amb aquella crueltat sobtada que només tenen els nens i sabent que et ferirà de manera devastadora. O quan es mostra esquerp, absent i monosil·làbic amb els avis que han vingut a veure’l expressament, uns avis que fan veure que no se n’adonen però que tornaran a casa ben encongits. Quan no suporta perdre i fa trampes matusserament o munta un sidral de cal Déu i espolsa amb un cop de mà les peces del tauler abans d’afrontar la seva derrota. O quan el veus comportar-se com un marrec malcriat i consentit, com un nen acostumat a fer sempre el que li ve de gust, quan no és comprensiu ni tolerant, quan es mostra insensible al patiment dels altres, fins i tot el d’aquells que se l’estimen amb bogeria.

No passa gaire sovint però passa. Hi ha dies que el teu fill no t’agrada. No ho confessaràs mai; de fet, ho negaràs tantes vegades com calgui perquè aquest sentiment és com una fiblada al cor, un dolor dins la panxa que et puja fins a la gola i no pots controlar. I quan això passa et sents un frau, un mal pare, un absolut fracàs. I et preguntes on has fallat i et dius que és culpa teva per riure-li totes les gràcies, per badar massa amb cada cosa que diu i fa. I t’encaparres i et fa encara més mal quan veus que el que no t’agrada et sona d’alguna cosa, que ho ha tret de tu, que es comporta de la mateixa manera que tu ho feies quan eres petit i maleeixes la genètica i la mare que la va parir. Sí, hi ha instants en què el teu fill no t’agrada, que no t’agrada gens. I aquests dies, quan el veus feble i incomplet, quan el veus equivocat i imperfecte, és quan te l’estimés més.

stats