PERE VALL

Què és la guerra, cavall?

¿Un curtmetratge animat pot explicar què són les guerres i el drama dels refugiats? ‘Cavalls morts’ ho està aconseguint, fins i tot millor que alguns mitjans de comunicació. I des del punt de vista d’un infant

Els directors del curt amb el nen que ha posat veu al protagonista / MANOLO GARCIA Zoom

'Cavalls morts' és “la història d’un nen que es veu obligat a fugir de casa per culpa d’una guerra. En el camí que emprèn li esperen unes imatges de destrucció violentíssimes. I cavalls morts per tot arreu. Però la innocència intacta del nen no és capaç d’imaginar que aquest horror hagi estat provocat pels humans. En el seu raonament naïf, només un animal en pot ser el culpable. El curtmetratge és, sobretot, una reflexió sobre l’absurditat de la guerra i els seus efectes col·laterals. I com les guerres arrabassen un tresor a tots els nens que les pateixen”, ens diuen els directors Marc Riba i Anna Solanas sobre el seu últim curtmetratge, realitzat, com és habitual en ells, amb la tècnica d’animació de l’ stop-motion.

“El protagonista, que no té nom però nosaltres l’anomenen Dodek, representa tots els nens i nenes que pateixen o han patit una guerra, que són absolutament incapaços d’entendre què està passant, per què està passant i de què serveix el que està passant”, continuen explicant els dos realitzadors, des del seu petit i atapeït estudi del barri barceloní de Gràcia.

El protagonista representa tots els nens i nenes que pateixen o han patit una guerra, que són absolutament incapaços d’entendre què està passant

“Nosaltres volíem representar una guerra europea qualsevol de fa un segle, però a molts festivals fora de l’Estat s’ha interpretat com la Guerra Civil Espanyola”, asseguren Solanas i Riba, que ja s’han emportat una vintena de premis gràcies a 'Cavalls morts'. ¿I què diuen els espectadors més joves quan veuen què li passa al Dodek? “Els sorprèn veure que un tema com aquest es tracta exclusivament des del punt de vista d’un infant. I empatitzen molt amb ell. Entenen la seva estupefacció. També els agrada que hi hagi escenes una mica crues. I a molts nois i noies els ha fet reflexionar sobre què passaria si ells visquessin la mateixa situació”, responen els cineastes.

Un dels ganxos del relat, i que permet que arribi d’una manera molt directa als més petits, és la veu del protagonista: “La veu és quasi un 50 per cent de la història. I va ser una casualitat meravellosa conèixer el Dídim Vall Sarrà. És company d’escola de la filla d’una amiga nostra, i, quan ella va comentar a la classe que buscàvem un doblador per a una peça d’animació, a ell li va fer il·lusió. Teníem clar que havia de ser un nen i no un adult fent de nen. Va venir a l’estudi a fer unes proves, i immediatament vam veure que era l’ideal. Va saber transmetre la innocència que es buscava, la tendresa que el personatge necessitava”.

El Dídim (a qui veiem a la foto amb el Marc i l’Anna) en un principi no les tenia totes: “Quan vaig començar a doblar el Dodek, el meu germà Linus reia! Jo pensava que era perquè ho estava fent malament, però el Marc i l’Anna em van tranquil·litzar. I de seguida ho vam tenir enllestit. Només vam repetir alguna coseta un altre dia”. Ara li agradaria que “els companys de classe vegin la pel·li, que explica molt bé com les guerres incideixen en els nens”. ¿I potser ara seguir una carrera de doblador? “Si puc i em volen, per què no?”, contesta, eixerit, aquest autèntic crac de 9 anys, mentre agafa la figureta del Dodek.

Els directors de 'Cavalls morts' tenen una certa debilitat pels curts amb missatge.En concret, els missatges adreçats a la canalla. Així, per exemple, a 'El negre és el color dels déus' volien “parlar dels prejudicis i de com afecten la nostra manera de comportar-nos”. “I de com ens eduquem en aquests prejudicis. Com a societat, encara hi ha una gran feina per fer”. I a 'La Lupe i en Bruno' parlen “del primer amor, però també dels rols en la relació”. “Nosaltres juguem una mica a trastocar-los, a intentar fugir dels comportaments de nen i dels comportaments de nena”.