Les sirenes
El cinema i la televisió ens mostren les sirenes com unes noies bellíssimes i bondadoses, que neden per les profunditats marines i surten de l’aigua per jugar amb els humans. Però aquests éssers mitològics no sempre s’han vist així. Avui us expliquem per què, segles enrere, eren éssers de mal averany
Com se les pot vèncer?
L’única manera de no rendir-se als encants de les sirenes és no escoltar-les, perquè són tan afalagadores que és impossible resistir-s’hi. Només Ulisses, un antic heroi grec, ho va aconseguir. Primer, va ordenar als seus mariners que es tapessin les orelles amb cera. Després, els va demanar que el lliguessin ben fort al pal major del vaixell. D’aquesta manera les va poder sentir sense caure en el seu embruix.
¿Has sentit mai cants de sirena?
'Sentir cants de sirena' és una expressió que fem servir quan algú ens vol convèncer de fer alguna cosa amb afalacs o amb falses promeses.
Qui són?
Segons la mitologia grega, les sirenes eren uns éssers mig dona, mig ocell, amb una veu molt seductora. S’estaven a les costes de l’illa de Capri, i quan els navegants escoltaven el seu cant, embogien, perdien el rumb i s’estavellaven contra les roques.
Per què les imaginem amb cua de peix?
A l’Edat Mitjana van començar a imaginar-se les sirenes com les coneixem ara, amb una llarga cabellera i cua de peix. Molts navegants d’aquella època van assegurar haver-ne vist durant els seus viatges.
A Catalunya, dones d’aigua
Les sirenes no són els únics éssers fantàstics que habiten a les aigües. A Catalunya hi ha diverses llegendes que parlen de les dones d’aigua, uns éssers femenins bellíssims que s’amaguen als estanys, torrents, salts d’aigua i gorgs i que, com les sirenes, tenen el poder d’encantar els que les troben.
Vocabulary
mirror: mirall
mermaids: sirenes
comb: pinta
vain: presumides
manatees: manatís
to be mistaken for: ser confosos amb
