TRINITAT GILBERT

‘Viatjazz’ o com fer arribar la música jazz a les famílies

La música és un llenguatge universal, que permet expressar emocions. Seguint aquesta intenció, el músic Roger Canals ha publicat el disc ‘Viatjazz’, que, a més, pretén acostar el gènere del jazz a les famílies

En els espectacles musicals, Canals afegeix grafit dibuixat en directe / CRC Zoom

El jazz és un gènere musical que tradicionalment no ha sigut pròxim al públic familiar, però ara noves iniciatives, com el disc 'Viatjazz', de la companyia Roger Canals, publicat el juliol del 2017, hi volen posar remei. “Curiosament és un estil molt modern, que mai no passarà de moda i que té la improvisació com a base estructural, i el seu ritme, el swing, és molt atractiu”, explica Roger Canals, que va decidir passar a disc l’espectacle propi 'Viatjazz a Nova Orleans' i els premis Enderrock l’han seleccionat aquest any com a disc finalista del 2017 en la categoria de votació popular.

El resultat és un disc que fa un viatge emocional a la ciutat nord-americana de Nova Orleans, on va néixer la música jazz més primigènia, que ni tan sols rebia el nom de jazz, sinó que era coneguda com a Nova Orleans. “Avui encara ens emociona el mateix que a la població que creava aquest tipus de música al carrer”, continua explicant Canals. Era una música que es tocava amb diferents instruments i que tenia unes lletres molt senzilles i alegres, molt vinculades al gòspel.

Al disc hi ha cançons que el músic Roger Canals ha adaptat al català d’originals del 1845, com l’anomenada  'Down by the riverside', titulada en català 'Veniu a cantar amb mi', “un espiritual negre que té unes arrels que es remunten a abans de la Guerra Civil dels Estats Units”. De fet, “per les seves imatges bíbliques pacifistes, es va convertir en una cançó protesta contra la guerra, especialment la Guerra del Vietnam”.

Una altra de les cançons és 'Tiger rag'. La gravació original és del 1917 i Canals l’ha versionada amb el títol 'Un got d’aigua'. “Aquesta cançó és un dels ragtimes més antics i més famosos del jazz”, diu Canals, que també aclareix que el títol, lliure, “és una llicència literària de l’avi del trombonista de la companyia, Òscar Font, que demanava que li posessin altre cop «aquella del got d’aigua», quan es referia a «hold that tiger», com diu la lletra”.

El creador del disc 'Viatjazz' sosté que si el jazz no ha arribat tant al gran públic i ha quedat amb una connotació d’intel·lectualitat o propi d’erudits és perquè “es fa referència al jazz bebop”. Per contra, el jazz que el músic Roger Canals vol acostar a les famílies és el jazz més antic, el de Nova Orleans, el de les grans orquestres, com la Dixieland, i el de Louis Armstrong.

ESCOLTEU, CANTEU I BALLEU!

El pedagog Xavier Ureta assenyala que “la ciència ha demostrat que la música ajuda al desenvolupament neurològic de les criatures, especialment a l’associat a l’oïda, que, al seu torn, té gran influència en l’adquisició de la parla”. A més, “des del punt de vista pedagògic la música desperta emocions i sensibilitat, empeny cap al moviment, educa en els ritmes i les cadències”, continua explicant Xavier Ureta.

La música ajuda al desenvolupament neurològic de les criatures, especialment a l’associat a l’oïda

Per la seva banda, el pedagog Enric Prats sosté que hi ha tres raons per les quals la música és tan importat per a les criatures. La primera, com a plaer estètic, vinculada a les emocions i els sentiments. “Tots tenim una relació especial amb determinades músiques, temes, cançons”, afirma. La segona, com a patrimoni cultural comú, “perquè expressa el que cada generació ha sigut capaç de generar en cada moment, que ajuda també a detectar canvis i evolucions socials, etc.” I la tercera raó, com a acte social, perquè a part que escoltar música es pugui considerar com un acte solitari, adquireix una altra dimensió quan la compartim i, sobretot, quan la convertim en una acció corporal com el ball.

I, si ens fixem en el cas del jazz, “es compleixen les tres raons indicades, i fer-ho amb nens petits aporta un plus especial”, conclou Enric Prats.