Flors de Bach
EVA BACH

Els matisos denoten sensibilitat

Fa uns dies deia que ens convé desprendre’ns d’alguns tòpics i armar-nos d’una sensibilitat àmplia i acurada. La sensibilitat es caracteritza, entre altres coses, per percebre i cuidar els matisos. La vida i les persones estem plenes de matisos, però els tòpics empetiteixen la realitat i la redueixen a una sèrie de generalitzacions i afirmacions categòriques que eliminen els matisos i no donen cabuda a la singularitat ni a la diversitat. Els tòpics, a més, són propis de plantejaments vitals més aviat primaris i polaritzats, que generen emocions intenses i ens inciten a un posicionament a favor o en contra, en el qual no hi ha lloc per a un terme mitjà.

Les frases fetes són a vegades un compendi de saviesa i altres vegades cauen en aquest reduccionisme propi dels tòpics. Un primer exemple de frase feta que elimina els matisos i que fem servir molt en educació és aquella que diu que voler és poder. Ja vaig escriure fa un temps sobre aquest tema i segueixo pensant que voler és un primer pas indispensable per aconseguir el que desitgem, però no sempre que es vol es pot. Un segon exemple és aquella també coneguda expressió que diu que tal faràs, tal trobaràs. No és cert que sempre la vida i els altres ens retornin el mateix que donem o el que realment ens mereixem.

Ni llàstima ni enveja

Seguim amb un tercer exemple, aquell que ens recomana que val més que et tinguin enveja que no pas llàstima. No m’agrada fer llàstima, ni tampoc sentir-ne pels altres, perquè penso que la llàstima és una compassió mal entesa que ens rebaixa la dignitat. Però causar enveja no em sembla gaire millor que fer pena. Si és una enveja sana, que serveix d’estímul per a altres, encara. Però em sembla que no és aquest el tipus d’enveja al qual es refereix aquesta frase.

L’ideal seria que en comptes d’enveja o llàstima les persones ens tinguéssim respecte. Acabo amb una última que és la que em va decidir a escriure aquesta columna: el món és dels valents, no dels prudents. Com si fos incompatible. A mi em sembla indispensable que els valents siguin prudents, competents i, si pot ser, considerats amb els altres. Valents imprudents, incompetents i insensibles, no, gràcies. Ja sabem el pa que s’hi dóna quan el món és seu.