TRINITAT GILBERT

Il·lustracions que narren i fan emocionar

Les il·lustracions d’un conte tenen voluntat narrativa, fins al punt que text i dibuixos avancen en paral·lel en una història que no s’entendria sense l’un i els altres. Ens ho expliquen quatre il·lustradores de referència: Marta Altés, Rocio Bonilla, Liliana Fortuny i Mercè Galí

Rocio Bonilla treballant al seu estudi / FRANCESC MELCION Zoom

Damunt la taula de treball, llapis, grafits, colors, aquarel·les. A la paret, fulls de paper enganxats que formen l’estructura (storyboard) d’un conte. Som a l’estudi que la il·lustradora Rocio Bonilla té a casa seva. Està treballant en un nou àlbum il·lustrat, que ella mateixa ha escrit, i que ara li toca dibuixar. “Normalment m’encarrego només d’il·lustrar els contes, però un cop a l’any en faig un que escric i dibuixo jo”, diu la Rocio. Llavors el procés creatiu és diferent. “Quan escric els contes, la història narrativa i la creativa me les imagino alhora”. Ara bé, “de vegades la part visual avança i, per tant, no hi fan falta les paraules i, en canvi, en d’altres fan avançar la història les paraules”, explica.

Quan Rocio Bonilla agafa el text d’un autor, assumeix “un risc i un repte”, assegura. “M’he de fer meva una història, i hi he d’aportar la meva visió personal, que ha d’il·lustrar les frases que ha escrit l’autor, però que no ha de reiterar exactament el que ja està escrit”. Dit amb altres paraules, un dibuix d’un àlbum il·lustrat aporta un valor afegit, que es llegeix de forma paral·lela a l’escrit per les paraules.

Perquè les il·lustracions parlin per si soles, Bonilla fa servir mil i una tècniques il·lustratives. “En l’últim, 'El gran llibre dels superpoders' (Flamboyant), vaig optar per primera vegada pel collage, a partir de papers de revistes i diaris, combinats amb llapis de colors i aquarel·les”.

Mentrestant, a Londres, la il·lustradora Marta Altés coincideix amb Rocio Bonilla sobre el poder narratiu dels dibuixos d’un conte. Altés va publicar el seu primer llibre a l’editorial Thule el 2011 amb el títol 'No', que es va traduir al català i al castellà el 2013, a la mateixa editorial. “Sempre intento que les meves il·lustracions expliquin una història paral·lela al text, perquè el lector ajunti les peces quan llegeix el llibre”, explica Altés, que il·lustra i escriu tots els àlbums que publica.

“Sempre intento que les meves il·lustracions expliquin una història paral·lela al text"

Marta Altés - il·lustradora

Això vol dir que text i il·lustracions evolucionen junts, però “els dibuixos afegeixen elements al text”. I tot plegat amb aquarel·les, llapis de colors i digital, que són les tècniques que fa servir, i que alhora li permeten construir un àlbum diferent, l’un rere l’altre.

LLIBERTAT PER INTERPRETAR

Per la seva banda, Liliana Fortuny, autora de l’àlbum il·lustrat 'Tristània imperial' (Babulinka Books), afirma a l’hora de dibuixar un text: “Necessito la llibertat per poder interpretar-lo i, així, portar-lo al meu terreny, perquè text i dibuix construeixin un llenguatge indestriable”. Per a Fortuny, una feina essencial és “aportar l’emoció dels personatges o suggerir-ne el to i el moviment”. “També intento afegir-hi un toc d’humor, que pot anar des d’un detall graciós o irònic o un detall que hi remarca l’emoció”.

Seguint aquest fil, Rocio Bonilla afegeix que els seus dibuixos són tendres i alhora aporten “molt d’humor”. “De petita llegia còmics, després vaig treballar en cinema d’animació, i penso que tot aquest bagatge l’expresso perquè persegueixo l’humor i l’expressivitat”, diu Bonilla.

"Intento afegir-hi un toc d’humor, que pot anar des d’un detall graciós o irònic o un detall que hi remarca l’emoció"

Liliana Fortuny - Il·lustradora

A Vilafranca del Penedès, la il·lustradora Mercè Galí explica que el seu ritual de treball és llegir unes quantes vegades el text per “implantar-lo” en el seu imaginari. El que pretén la Mercè és introduir-se dins les històries, tal com faria un actor quan aprèn el paper d’un personatge. “Resumint, visc allò que fan els meus personatges”, afirma l’autora, que acaba de publicar a l’editorial El Cep i la Nansa 'Haikus' i 'Bona nit, Lluna'.

Segons Mercè Galí, les imatges d’un àlbum il·lustrat t’han de fer pensar en allò que diu el text però sense donar-ho tot “mastegat”. Al mateix temps, a la il·lustradora també li agrada “portar la imaginació més enllà del text per arrencar un somriure de complicitat al lector”. I, tot plegat, la Mercè ho fa amb pinzell, tinta i llapis. “M’interessa l’espontaneïtat del traç, però també m’agraden el collage, la fotografia, jugar amb l’atzar i buscar la màxima expressió en les coses més simples”.

INFORMACIÓ I EMOCIÓ

Per acabar, l’editora Mar González, de Babulinka Books, és del parer que una bona il·lustració narra i alhora fa emocionar. És a dir, els dibuixos “han d’anar més enllà del fet d’il·lustrar el contingut, perquè han de generar nova informació i emoció”. Així doncs, un dibuix “ha de sumar significat, i consegüentment ha de permetre al lector una segona lectura”. A l’editorial Flamboyant, la directora editorial Patrícia Martín hi coincideix, perquè “les il·lustracions han de complementar i ampliar el text”. Per això, “als dibuixos han de passar coses”, diu mentre assegura que li agraden les mirades entre els personatges, la composició, el clima cromàtic. “Tampoc no cal que sigui una il·lustració molt plena o detallada, però sí que hi ha d’haver una voluntat narrativa al darrere”.