Tres estius sense llegir és un any perdut en desenvolupament intel·lectual

Deixar de llegir a l’estiu té conseqüències negatives en el camp cognitiu. Alguns estudis constaten que l’alumne perd riquesa lèxica i que tres anys sense llegir per vacances equival a un any perdut en desenvolupament intel·lectual. Les diferències encara són més acusades en alumnes de classes desfavorides. Els experts afirmen que els infants que no abandonen l’hàbit de la lectura durant l’estiu agafen abans el ritme quan es reincorporen a l’escola.

Més de dos mesos de vacances d’estiu és el que tenen els alumnes espanyols. A les comunitats que arrenquen el nou curs escolar més tard, com ara Catalunya, on els estudiants no tornaran a les aules fins al 12 de setembre, els dies de festa superaran la vuitantena. Casals i campus esportius o d’idiomes formaran part del dia a dia d’alguns d’aquests nens, però els experts també aconsellen la lectura com una de les activitats diàries pels amplis beneficis cognitius que comporta.

N’hi ha prou amb vint minuts diaris, segons apunta la professora col·laboradora del grau de psicologia i del màster universitari de psicologia infantil i juvenil de la UOC Montse Martínez. "Si la lectura es treballa bé durant l’estiu, el nen guanyarà en lèxic, expressió oral i escrita i, sobretot, en concentració", subratlla. Una activitat que, assegura Martínez, redundarà en benefici dels alumnes quan tornin a les aules al setembre: als nens que han fet alguna activitat cognitiva a l’estiu els costa menys tornar a agafar el ritme després del llarg període vacacional que als que no han fet res en tot l’estiu.

Estudis recents constaten que deixar de llegir a l’estiu comporta la pèrdua de riquesa lèxica i el cervell retrocedeix entre dos i tres mesos en destresa. Un d'aquests informes, elaborat conjuntament per les universitats de Missouri i de Tennessee, confirma que una pausa llarga com la que hi pot haver durant aquest període provoca una pèrdua d’aprenentatge equivalent a un mes d’escola i a 2,6 mesos en el cas de les matemàtiques.

La també professora de la UOC i psicopedagoga María Ángeles Megías corrobora que la lectura és important per al desenvolupament cognitiu, ja que ajuda a connectar els hemisferis cerebrals, perquè són moltes les àrees cerebrals que s’activen i intervenen en el procés lector. Llegir afavoreix la comprensió lectora, enriqueix el vocabulari i les construccions morfosintàctiques, fa guanyar velocitat lectora i, en conseqüència, afavoreix la comprensió lectora, cosa que també es tradueix en menys temps de dedicació a l’estudi que un nen que llegeix a poc a poc. Al marge d’això, explica Megías, la lectura també permet que el nen es posi en la pell de l’altre, fet que aconsegueix empatitzant amb els personatges que surten en el llibre i connectant amb les seves emocions.

La lectura com a descobriment i no pas com a obligació

La proposta que fan alguns centres escolars d’incorporar una sèrie de lectures obligatòries a l’estiu no és la manera més bona de fomentar la lectura entre els nens, especialment entre els que no els agrada llegir. Les expertes aconsellen ser oberts de mires i que els nens puguin llegir el que realment els agrada o el que els genera interès. "És important que trobin un llibre que els faci gaudir i que els ajudi a estar concentrats uns minuts al dia", explica Martínez. "L’hàbit de lectura no ha de ser una obligació, sinó un descobriment". Per tant, aposta perquè els nens a qui els costa més la lectura facin lectures simples i senzilles, com ara un còmic. També recomanen utilitzar biblioteques públiques, on sovint es fan activitats gratuïtes de foment de la lectura que els ajuden a motivar-se.

Més pobresa, menys lectura

L’experiència personal de les dues professores evidencia el que constaten els estudis: la capacitat de lectura a l’estiu entre els alumnes les famílies dels quals tenen ingressos econòmics baixos és inferior a la dels estudiants que pertanyen a classes mitjanes. Alguns estudis xifren en dos mesos la pèrdua en comprensió i reconeixement de paraules d’aquests nens durant l’estiu.

Per a Megías, l’explicació a aquesta correlació d’idees (menys ingressos, menys lectura) té, malauradament, una lògica. Explica que en molts casos, els pares d’aquests nens segueixen treballant a l’estiu en feines que no els permeten la conciliació familiar, com ara comerços, l’hostaleria o l’atenció a la dependència, fet que redunda en dany dels nens, que entren en rutines poc riques, com ara asseure’s davant el televisor o fer un ús excessiu del mòbil o de les tauletes.

Martínez destaca la presència de biblioplaces o bibliopiscines, espais de lectura a l’aire lliure on els nens de totes les edats poden llegir. No obstant això, creu que s’hauria de fer més difusió d’aquests recursos, ja que en molts casos els nens amb menys recursos en desconeixen l’existència.

Però també convé recordar que no només la lectura contribueix al desenvolupament cognitiu dels nens, sinó que també hi ha altres activitats que tenen un impacte positiu en la seva ment i que es poden practicar a l’estiu, com ara visitar museus, fer activitats de contacte amb la natura o viatjar amb la família. "Els nens aprenen sensitivament; per tant, anar a la platja, contemplar la lluna, tastar nous aliments i experimentar-hi, cuinar o escoltar música també ajuden al desenvolupament cognitiu", explica Megías.

Vacances massa llargues

Un període vacacional tan llarg com l’estiu no afavoreix l’adaptació del nen quan torna a les aules al setembre. El calendari europeu divideix el curs en cinc períodes lectius i estableix períodes curts de vacances al mes de novembre, per Nadal, Carnestoltes, Setmana Santa i l’estiu. A l’estat espanyol hi ha cent setanta-cinc dies lectius, però les vacances es concentren en grans blocs: Nadal, Setmana Santa i estiu. Les dues expertes són partidàries d’escurçar les vacances d’estiu i redistribuir els dies de festa, com fan altres països. "Com més llarg és el període vacacional, més els costa tornar a agafar rutines", conclouen les expertes.