Donar valor a la literatura juvenil

El 29 de juny passat va tenir lloc a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona la primera Jornada de Joves Lectors, que va reunir escriptors, traductors i editors, que van respondre a la crida del grup Joves Lectors Catalans. Va ser una jornada interessant en què es van poder sentir sentències com aquesta: “La literatura juvenil és un invent de la indústria editorial, però és un invent benvingut, perquè no anem sobrats en foment de la lectura”. Ho va afirmar l’escriptor Ricard Ruiz Garzón en una de les taules rodones de la trobada. Ruiz Garzón va argumentar l’afirmació afegint-hi que, a partir dels 13 i dels 14 anys, els joves poden llegir la literatura dels adults, és a dir, el que vulguin. Ara bé, reconeixia que “el fenomen Harry Potter va fer entendre a les editorials que hi havia un filó, que han explotat, cosa que té efectes positius perquè fomenta més la lectura i alhora els joves tenen més a prop moltes obres”, va continuar sostenint l’escriptor de 'Los monstruos de Villa Diodati' (Reino de Cordelia, 2018).

Entre els aspectes negatius d’aquest tipus de literatura, Ruiz Garzón va assenyalar la moralitat i l’adoctrinament d’algunes de les obres destinades a aquestes edats amb els temes de què tracten sovint, com les drogues, la tecnologia o l’alcohol. “Acaben tenint un vessant dogmàtic perillós”, opina. Així doncs, segons el parer de l’escriptor, les editorials haurien aprofitat el buit editorial entre els 13 i els 15 anys per encabir-hi uns llibres denominats de literatura juvenil (fins als 12 es considera literatura infantil).

Per la seva banda, l’editora del segell juvenil Fanbooks, Cristina Feliu, que també va participar en les jornades, sosté que “actualment els lectors poden trobar una gran varietat d’obres” i, per tant, els llibres cobreixen una gran diversitat d’interessos i inquietuds. Malgrat això, “tenen tantes ofertes d’altres àmbits, tants estímuls ràpids i són tan seguidors de la immediatesa, que sabem que els costa aturar-se i connectar amb la lectura”, reconeix Feliu, que també afegeix que, alhora, “els joves són uns lectors molt entusiastes i exigents, dues coses que estan molt bé”. L’editora de Fanbooks prefereix que no es consideri un invent la literatura juvenil. “No hauria de qüestionar-se, perquè aleshores és quan se situa per sota del gènere adult. Per això preferiria que el sector valorés les obres per la seva qualitat literària, perquè si una obra és bona no té límit d’edat”, diu Feliu.

LITERATURA AMB PRESTIGI

L’escriptora Maite Carranza, autora de referència, sosté que la literatura juvenil té prestigi entre els escriptors, els lectors i els llibreters però que, en canvi, la crítica, “o certa crítica, li treu importància, com també passa amb altres tipus de literatura, com l’anomenada literatura de dones”. En canvi, és un fenomen que té grans èxits universals i no és estrany que autors per a adults acabin passant-se a la literatura juvenil. És el cas de Maria Mercè Roca, Belén Gopegui i Ángeles González-Sinde. “Les novel·les juvenils tenen una vida més llarga, i també són més agraïdes”, opina Carranza. Amb xifres a la mà, una novel·la d’adults pot tenir una vida de tres o quatre anys, mentre que una de juvenil pot arribar als trenta anys o més.

Carranza també assenyala la diferència entre la consideració que té la literatura juvenil en altres països i la que té al nostre país. “Ningú no posa en dubte la vàlua dels escriptors Roald Dahl, Cornelia Funke, Astrid Lindgren i Gianni Rodari, per citar-ne alguns, que han tingut un respecte absolut com a autors de literatura juvenil”, diu.

Un altre aspecte punxegut quan es tracta la literatura juvenil és l’edat. “Quan diem juvenil, que afegeix que el canvi de primària a l’ESO, que es comença amb 12 anys, ha fet trontollar les recomanacions literàries. “Als 13 anys no és l’edat, encara, per llegir obres dures de temàtiques realistes que colpeixen (avortament, abusos, drogues, excessos amb l’alcohol); no s’haurien de llegir fins als 15 anys, o fins i tot fins als 16”, sosté l’escriptora, que el 2010 va guanyar el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les lletres espanyoles amb el llibre 'Paraules emmetzinades', la lectura del qual recomana a partir dels 16 anys.

CALEN BONS PRESCRIPTORS

Dit amb altres paraules, en la literatura juvenil la prescripció, la bona prescripció, és molt important. “Sé que als anys 60 el gran èxit de la literatura juvenil va ser 'Els marginats', de l’escriptora nord-americana Susan E. Hinton, que el director de cinema Francis Ford Coppola va portar al cinema (amb el títol 'Rebels'), i que tocava temes durs”, comenta Carranza, però les recomanacions lectores que abans es feien per als alumnes de 1r de BUP “no poden ser les mateixes que per als de 1r d’ESO, perquè no tenen la mateixa edat ni la mateixa maduresa”, assenyala Carranza. “Els prescriptors, els professors, per exemple, tenen una gran responsabilitat a l’hora de recomanar llibres”, diu. Malgrat això, l’escriptora recorda que la seva generació va néixer en una època en què de literatura juvenil en van llegir poca (Robert Louis Stevenson, Jules Verne, Louise May Alcott o Jack London) i de seguida van saltar als grans llibres de la literatura universal russa i francesa, com Lev Tolstoi, Dostoievski, Balzac o Stendhal, i al realisme màgic de García Márquez o Torrente Ballester.

Finalment, l’escriptor Ricard Ruiz Garzón sosté que en l’edat juvenil és quan es perden molts lectors. “Urgeix que tinguem un pla de foment de la lectura, que no sigui un anunci de tant en tant, perquè estem en un moment molt crític per l’allau de producció audiovisual en castellà”, alerta. “Tenim obres i autors de qualitat que poden enfrontar-se a la competència actual, però per fer-ho cal el suport de l’administració”, afegeix. De fet, afirma que vol tirar endavant un festival de literatura fantàstica (“A Netflix triomfen els guions d’aquesta temàtica”, diu Ruiz Garzón), a l’estil dels que es fan de novel·la negra catalana. “Jo no soc apocalíptic. Penso que estem en un bon moment per a la literatura juvenil, però que hem de tirar endavant més activitats de promoció per atrapar els joves”, conclou.

Què poden llegir els joves abans de tornar a classe?

Ara que tenen més temps és un bon moment perquè els joves recuperin la il·lusió per la lectura. I la millor manera és amb bones propostes editorials. Aquí teniu les que ens fa l’editora Cristina Feliu, fixant-se en el catàleg de Fanbooks.

• Les dues parts del llibre de l’escriptor i investigador Salvador Macip 'Fills de la setena onada' (Fanbooks), per als que busquen una lectura trepidant i futurista.
• 'Tina Frankens' (Fanbooks), de l’escriptora Bel Olid, per a qui prefereix una lectura més poètica, intimista i inquietant alhora.
• I de cara al setembre, l’escriptor Marc Artigau publicarà 'Les paraules inútils' (Fanbooks), un recull de poemes i els millors relats de l’autor a El món a Rac1, il·lustrats per Miguel Gallardo.

I recordeu que cada dia teniu una nova proposta de LiJ a l’Instagram del Criatures : @criaturesarallegim