Com és l’amistat en cada etapa vital?

Segons el mestre, formador de formadors i terapeuta sistèmic Carles Parellada i la pedagoga i mestra Anna Ramis, l’amistat és evolutiva. A través dels amics que es tenen al llarg de la vida, es pot explicar la vida d’un mateix. I cada etapa de la vida demana un tipus d’amistat.

A les primeres etapes

L’amistat és, sobretot, vivencial. Ha de permetre’ls descobrir què els interessa, els agrada, els ajuda, els il·lusiona i els fa sentir contents i feliços, però també què els enfada, què els molesta dels altres, i què d’ells mateixos interessa, agrada i ajuda als altres.

A l’adolescència

És una etapa en què els amics són essencials, són guies que els acompanyen per passar del món dels infants al dels joves. L’amistat a l’adolescència és una manera de transitar acompanyat per accedir -i és gairebé una paradoxa- a l’esfera de l’autonomia. Per això els adolescents fan del seu grup d’amics el seu suport fonamental, i els prenen com a guia a seguir, en detriment dels pares. Les colles (gairebé sempre integrades per persones del mateix sexe) es poden formar, per exemple, en funció de l’aparença, de les aficions, dels resultats acadèmics, l’estatus econòmic o social, o l’habilitat per atreure el sexe oposat.