Exclusió social

"És trist que un nen de 7 anys et respongui que de gran serà pobre"

Històries d'infants en risc d'exclusió social es converteixen en un llibre de relats

3 min
Carme Santamaria és voluntària de l'associació Narinan.

Barcelona"És trist preguntar a un nen de 7 anys què serà quan sigui gran i que et respongui que serà pobre i remenarà escombraries. Això no pot ser i s’havia de saber. La meva manera de comunicar-ho ha estat a través d'un llibre". El llibre en qüestió és Relats i l'autora és Carme Santamaria (Barcelona 1949), una de les voluntàries de l'associació Narinan, una entitat que ofereix suport educatiu a infants de 6 a 12 anys en risc d'exclusió social o econòmica. Ara ha convertit les seves experiències i també les històries que li han explicat en un llibre de relats il·lustrat per Neus Ramon.

Santamaria, llicenciada en ciències de l’educació, psicoteràpia familiar i logopèdia, va entrar en contacte amb l’associació ara fa set anys, per fer-hi de voluntària. “Vaig estar al Col·legi Sagrada Família-Avinyó i ara soc a l’Escola Cervantes, al carrer Sant Pere Més Baix, també a Barcelona. Tinc quatre alumnes: dos nens, de Colòmbia i d’Hondures, i dues nenes, del Perú i de Cuba. Cada dilluns, després de les classes, els ajudo amb el català. Mentre berenen, parlem de què hem fet el cap de setmana, tant ells com jo. I després potser construïm frases a partir de mots contraris. Som conscients que venen cansats, que ja han estat unes hores a l’escola i que tenen ganes de jugar. Per això, sempre acabem amb un joc”, explica l’escriptora.

Dels seus anys d’experiència a Narinan i del seu contacte amb les criatures, amb les famílies i amb la resta de voluntaris va néixer Relats. Allò que el dinosaure va presenciar, Estimada Rosa i Tot anirà bé són els títols d’alguns dels contes que s'inspiren en històries reals i molt dures. “Una nena em va dir que la seva tieta es va morir perquè se li va disparar una pistola que tenia sota el coixí i ho he traslladat al llibre tal com m’ho va narrar. I també he conegut algun cas d’intent de casament a la força. He après moltes coses dels nens”. Les il·lustracions de Neus Ramon són un complement excel·lent per a la prosa de Santamaria. A la portada, un noi s’ha construït un avió amb una caixa: “És un reflex dels personatges que els lectors hi trobaran. Sense necessitat d’anar a comprar la seva joguina en uns grans magatzems, aquest nen, tot solet, s’ha muntat tot un món. La Neus ha fet una feina maquíssima. Si no comptés amb els seus dibuixos, el llibre no tindria la gràcia que té”. Un dels relats preferits de Carme Santamaria es titula Dins la gàbia: “Sorgeix del que em va explicar una dona que havia vingut de Síria, fugint de la guerra. La seva història era molt tendra. Vivia bé allà, tenia un bon marit i una casa molt maca. En canvi, què representava per a ella ser aquí? No entenia res! No entenia on anava la gent tot el dia amunt i avall per la Rambla. I se sorprenia veient els homes amb pantaló curt i amb les cames plenes de pèls”.

Tirar endavant

La superació, les vocacions, l’aïllament, la cooperació, la família, la vulnerabilitat, el viatge, la por, la il·lusió, la integració, el professorat, la societat competitiva, el compromís, el futur, l’aprenentatge, l’esperança o la il·lusió són alguns dels temes que Relats exposa “d’una manera positiva, buscant la llum". "Perquè pensem que sempre hi ha la possibilitat de tirar endavant. Són històries, protagonitzades per infants i per adults, creades per reflexionar, però també per entretenir, per passar-ho bé mentre les llegeixes. I, sobretot, més que no pas uns contes típics, són unes històries obertes, que el lector pot completar amb la seva mirada”. El relat que tanca un recull tan variat aporta una nota d’humor i distensió. Es titula WhatsApp. “He volgut acabar-lo d’una manera irònica. Com moltes altres entitats, nosaltres tenim un grup de WhatsApp on sempre demanem que els participants no hi posin coses personals ni tampoc cap foto, perquè és només per parlar sobre el funcionament de Narinan. Però sempre hi ha qui s’equivoca”, explica Santamaria entre rialles.

Què és Narinan?

L’Associació Narinan treballa en escoles i equipaments públics de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Castellterçol. L'equip està format per persones que actuen com a voluntàries, sòcies o donants. Es va constituir el 2016 i des del maig del 2020 és entitat d’utilitat pública. Al principi del 2024 va obtenir el segell Dona amb Confiança, de la Fundación Lealtad. “A Narinan volem fer un món millor, per grandiloqüent que sembli. Sabem que són les accions petites, constants i ben intencionades les que fan un món millor”, explica Sylvia Wangüemert al pròleg del llibre de Santamaria.

stats