Criatures 30/07/2021

El terror més silenciat

Els abusos sexuals en la família són un gran tabú. Recollim el testimoni d’una adulta el pare de la qual va abusar d'ella fa 30 anys i de la mare d’una menor que ha passat pel mateix fa poc

6 min
Els abusos sexuals durant la infància deixen unes seqüeles emocionals duríssimes

L’1 de desembre del 2017 l’Ariadna [nom fictici], de 9 anys, va reunir tot el valor que va poder i, quan tots dormien, va despertar la seva mare, l’Anna [també nom inventat] al seu pis de Manresa i li va confessar uns fets amb càrrega de bomba atòmica. “Mama, el papa em toca”. “El papa em toca malament perquè quan li dic que pari no para”. “Em toca per sota de les calcetes. Em fa l’amor amb la mà”. La mare va quedar en xoc, la seva primera reacció –habitual, en aquests casos– va ser negar el que deia la filla (“El papa t’estima i sempre et fa moltes pessigolles”) i va intentar tornar a dormir.

L’Ariadna va persistir aquella mateixa nit: “Mama, no puc més. Això s’ha d’aturar”. Els detalls de la menor eren esfereïdors, sa mare la va escoltar atentament i, aquest cop, se la va creure de seguida. “Era tan greu i detallat que no s’ho podia haver inventat. Jo no sabia què havia de fer, com gestionar això perquè era molt gros, però sí que tenia clar que l’havia de protegir a ella i al meu fill de 5 anys”, recorda. En aquell moment l’Anna patia una depressió severa i estava en tractament mèdic. L’endemà, quan el marit ja era a la feina, va portar els nens a escola, va contactar amb una coneguda que treballava als Mossos d’Esquadra, li va explicar la situació i a partir d’aquell moment va començar una espiral de dolor, complexitat institucional i un calvari emocional de quatre anys del qual encara no ha sortit.

L’Anna va presentar la denúncia contra el seu marit, que va ampliar en dies posteriors perquè la menor va explicar més abusos (a la dutxa, a l’habitació...). Els Mossos d’Esquadra el detenen, passa un dia al calabós i es fa un judici ràpid. La sentència, a la qual ha tingut accés el Criatures, ordena una ordre d’allunyament de 1.000 metres respecte a la filla, tot i que el deixa lliure. Es dona el fet que la mare patia una depressió i estava en tractament mèdic des de feia un temps. Aquesta situació serà una pedra a la sabata en tot el procés. “Els avis paterns m’amenacen, em diuen que els draps bruts es renten a casa i el dia del judici ràpid testifiquen en contra meva dient que tinc una malaltia mental i presenten els meus informes mèdics, sense cap consentiment meu. Al jutjat els accepten sense comprovar-ne la veracitat ni verificar el meu estat de salut i la meva vida com a mare present que sempre ha estat fent-los costat, a l’escola, amb els amics, els cosins...”, lamenta l’Anna. Finalment, el jutjat dona una guarda als avis perquè es facin càrrec de la neta cada tarda des de la sortida de l’escola fins a les 20.30 h i caps de setmana alterns. Els vespres i l’anada matinal a l’escola els passa amb la mare, que continua vivint amb el fill petit. “El meu marit va buidar els comptes familiars i ens va deixar sense res i vam haver de recórrer al Banc d’Aliments durant mig any”, recorda, en un moment en què no treballava per una baixa per depressió.

La nena no vol els avis

L’Ariadna li explica: “Els avis em diuen que no parli més dels abusos i que digui que tot ha sigut un somni. Que si ho continuo explicant, destrossaré la família i en tindré la culpa”. Una interlocutòria restringeix les visites al punt de trobada. Els avis recorren, guanyen i, segons lamenta l'Anna, “obliguen la nena a mantenir videoconferències amb son pare”. El 28 de maig del 2018 la Unitat d’Abusos a Menors (UFAM) de Sant Joan de Déu emet un informe –al qual ha tingut accés aquest diari– que exposa que “els abusos són probables i que la menor els ha d’haver patit per explicar-ho com ho fa” amb tant detall. El febrer del 2019 l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal de Barcelona emet un segon informe –també consultat pel Criatures– que descriu que la declaració de l’Ariadna “és creïble i sense fabulació”.

"Desemparament institucional"

Per la seva banda, l’Anna denuncia un “desemparament institucional de l’EAIA [Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència] del Bages, cada cop que la nena mostrava el seu malestar”. La menor en aquell moment s’autolesionava sovint i es va arribar a tirar escales avall, i fins i tot es va trencar el peu. El juny del 2019 la menor s’escapa de l’escola i, amb crosses i enmig d’una tempesta, es presenta a la comissaria dels Mossos de Manresa demanant auxili perquè volia interposar una denúncia contra els avis. Els agents truquen a la mare i l’adrecen als jutjats. Després d’una exploració, el jutjat de guàrdia conclou que “no hi ha cap motiu perquè no vagi amb els avis”.

L’agost del 2019 “s’anul·la l’ordre d’allunyament del pare a la menor en estranyes circumstàncies, ja que els Mossos no saben qui l’ha autoritzat ni firmat”, segons la mare. Tres dies més tard, se sobreseu el procés d’abusos “per manca de proves”, segons consta. Mentre la mare és de vacances a Andalusia amb la filla, que ja té 11 anys, l’avisen des dels jutjats que torni a Manresa. La informen que li prenen la tutela dels fills perquè no està capacitada psicològicament, segons conclou la sentència. Donen la guarda del petit als avis i a la nena l’envien a un centre de menors del Vallès Oriental. “A la víctima d’abús sexual la castiguen i la tanquen, allunyant-la de mi i el germà, l’escola i els amics, el seu entorn segur”, lamenta, desfeta. La mare té un règim de visites d’una hora setmanal amb vigilància i una trucada de cinc minuts, supervisada, per a cada fill. L’Ariadna viu en aquest centre des de l’agost del 2019 fins al juny del 2021 –amb tota la pandèmia pel mig– “amb un contacte mínim" amb la mare, "però continuat per part de la família paterna, que l’angoixa". "El nen ha acabat vivint amb el seu pare". Es dona el fet que l’informe de desemparament de l’EAIA el qualifica “d’immadur i poc conscient de les necessitats del fill”, segons ha comprovat el Criatures. La menor surt del centre després de reconèixer en una carta manuscrita que “s’ha inventat els abusos del seu pare”, segons detalla l’Anna. Ara mateix viu amb el pare i el germà, sense que, a mitjans de juliol, la mare n'hagi estat informada oficialment. L'equip d'assessorament legal de l’Anna assegura: "En els anys que portem com a gabinet jurídic, mai havíem vist un cas tan flagrant de maltractament institucional i d'incompliment constant de la sentència, sobretot pel règim de visites dels fills".

La interlocutòria del novembre del 2020 del jutjat de primera instància 7 de Manresa regula quina ha ser la relació del fill amb l’Anna. La sentència valora “mantenir el contacte regular amb la mare a través d'un punt de trobada unes hores cada setmana, amb la finalitat d'anar normalitzant la relació materno-filial, ja que l'últim informe mèdic del 28 d'agost del 2020 no valora cap incapacitat psíquica actual de la mare per assumir el seu paper maternal”. De l'informe semestral de seguiment de l'EAIA del Bages del 15 de desembre se'n desprèn que l’Anna “es presenta com una mare activa, propera i afectuosa amb els seus fills”, però, per ara, el fill no pot conviure amb la mare. 

El síndic de greuges, Rafael Ribó, que està al cas d’aquesta situació, demana a l’EAIA que “en interès superior de l'adolescent es garanteixi la derivació de la família a un recurs especialitzat extern per iniciar un treball terapèutic integral amb tots els seus membres, per intentar establir dinàmiques familiars que optimitzin la situació i relació dels infants amb els dos progenitors i el seu benestar present i futur dins del marc familiar”.

El cas de Mar Moleón

Qui bé coneix aquesta mena de trasbals vital és Mar Moleón, una veïna del Baix Empordà de 43 anys, que dels 4 als 15 va patir abusos sexuals continuats per part del seu pare, amb unes seqüeles emocionals duríssimes (baixa autoestima, autodestrucció, desconfiança cap a tothom, tones de culpa, hipersensibilitat...) i problemes de salut recurrents, fins a afrontar un procés terapèutic, en el qual encara treballa constantment. Moleón s’ha autoeditat el llibre La voz escondida en el silencio. Cómo superar el abuso sexual infantil, amb l’objectiu que les persones que han patit abusos sexuals durant la infància “comprenguin per què han arrossegat les seqüeles que això comporta i puguin alliberar-se'n”.

Mar Moleón en la presentació del seu llibre 'La voz escondida en el silencio' a Rubí.

Moleón defensa que els que han patit abusos “no són víctimes, sinó supervivents, perquè aquesta és una paraula positiva, que t’empodera perquè ho has superat, mentre que la de víctima et posa en una situació de vulnerabilitat que t’empetiteix”. L’autora exposa que “un infant de qui abusa un referent familiar –un pare, un avi...– que l’havia d’haver cuidat no pot fer-hi res". "No pot escollir, tot i que la culpa se’l mengi viu, no és responsabilitat seva. No pot sentir-se mai còmplice ni partícip perquè no hi ha voluntat, sinó un cruel i desproporcionat abús de poder”. Moleón va creure sempre, erròniament, que sa mare n'estava al cas. I fins que no ha sigut gran i ha fet un profund procés terapèutic no ha sigut capaç de parlar-ne amb ells. “Ella no en tenia ni idea, del que passava, perquè el meu pare era molt amorós amb ella i un depredador amb mi. Ens hem perdonat i ella també està fent el seu procés. El més fort és que he conviscut amb una dualitat constant: anava a escola i anava a dormir i potser el meu pare venia al llit i em tocava. El teu cos i la teva ment es dissocien per sobreviure”, conclou.

Un de cada cinc

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un de cada cinc menors pateix abús sexual abans de complir els 17 anys. “Si fossin les víctimes d’alguna malaltia, estaríem parlant d’una pandèmia”, assegura Vicki Bernadet, impulsora de la fundació que porta el seu nom contra l’abús sexual infantil. Però, com malauradament reconeix, “l’abús sexual infantil no és a l’agenda política i social”. Un estudi recent indica que el 73% dels casos es donen dins l’àmbit familiar, cosa que fa encara més complicat per a la víctima explicar la situació, i comporta seqüeles molt més greus que s’arrosseguen durant tota la vida. El departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha publicat una guia per ajudar l’entorn de les persones que trenquen aquest silenci i expliquen que han patit abusos sexuals. La guia vol ajudar a fer comprendre com se sent la víctima i a saber com actuar per acompanyar-la de la millor manera possible. Podeu consultar-la aquí.

stats