Fem la portada de l’Ara!

Es miren de reüll les piruletes en forma de cor que hi ha escampades sobre la taula i amb un gest de timidesa pregunten: “Què hem de fer?” L’Anna, la Joana i la Judit acompanyaven la mare d’aquesta última a comprar al Mercat de Sants i, en passar per davant de l’exposició de les millors portades de l’ARA que omplen l’entrada del mercat, no s’han pogut resistir a demanar en què consisteix el taller de fotografia que redactors i fotògrafs del diari proposen als infants una tarda de divendres. El repte és ben fàcil: han de recórrer el mercat i fixar-se en el que els cridi més l’atenció, el que més els agradi, el que més els sobti, el que considerin que cal destacar i que seria susceptible d’aparèixer fotografiat en portada a l’ARA. I les noves tecnologies ho fan ben fàcil, ja que només els cal un telèfon mòbil per captar la imatge que triïn. Però, a vegades, les noves tecnologies també fallen: a la Mireia, la mare de la Judit, se li ha acabat la bateria del telèfon. Per sort, els en deixen un amb la bateria prou carregada i comencen el seu particular passeig per les parades.

Són quarts de sis de la tarda i al Mercat de Sants hi ha força activitat. Les tres noies, d’edats compreses entre els 10 i els 11 anys, han de recordar fer les fotos en vertical perquè sigui més fàcil ajustar-les a les mides de la portada del diari. Les ruixades d’aigua caient sobre el peix exposat en una parada els criden l’atenció. Clic. Foto. Ha quedat prou bé però el peix no acaba de ser el que més gràcia els fa. Segueixen passejant i dubtant. En una taula, un test amb una planta serveix per fer pràctiques amb el mòbil. Es miren les fotos però no els acaben d’agradar. Llavors opten per fotografiar una parada de fruites i verdures. ¿De quina manera quedaria millor, la foto? ¿I si demanen als nois de la parada que les deixin posar-se rere el taulell per agafar una bona perspectiva dels tomàquets? Mentre ells despatxen, elles afinen les instantànies que capten. Sembla que ara sí, que els colors vermells dels tomàquets, destacant per sobre les tonalitats de la resta de verdures que tenen al costat, són l’aposta guanyadora. Donen les gràcies i marxen satisfetes. I encara més quan els paradistes els regalen una bossa amb cireres ben madures i amb unes prunetes molt dolces que són les que han menjat al migdia de postres al menjador de l’escola on estudien i que estan boníssimes.

Tornen a les taules de l’ARA i comenten quina fotografia seria la millor per posar a la portada que encapçala el titular “El millor mercat per al millor barri”. Quan s’han decidit, envien per correu electrònic la foto a l’adreça del diari que els ha dit la Ruth Marigot, i el Ferran Forné s’encarrega de rebre-la i de posar-la al programa que la convertirà en portada. A sota, els seus noms i les seves edats. Tres còpies i feina feta! Ja es poden emportar el fruit de la seva primera experiència periodística cap a casa. Mentrestant, altres nens i nenes, en companyia dels seus pares i avis, fan cua per poder rebre impresa la seva portada personalitzada. Alguns han optat per convertir-se ells mateixos en els protagonistes de la notícia. És el cas de l’Eloy i el Dídac, dos germans d’11 i 5 anys que no han dubtat gaire a l’hora d’escollir què volien que aparegués a la seva portada. Amb la seva mare, han anat a la parada de peix del mercat on són clients habituals i han posat al costat dels paradistes. “Fa tant de temps que hi comprem que ja ens hem fet amics i tot”, explica la mare, mentre intenta enfocar amb el mòbil i el petit Dídac s’amaga perquè, a última hora, decideix que ell no vol sortir a la foto. Al contrari que el Roi, que ha portat la seva mare fins al racó de les llaminadures perquè li fes la foto davant de centenars de dolços de mil colors. “És el que més m’agrada del mercat”, assegura mentre llepa una de les piruletes que s’escampen per sobre la taula on s’imprimeixen les portades de l’ARA i espera que en surti la seva. Diu que la penjarà a la paret de la seva habitació.

Al llarg de tota la tarda, els nens i nenes passejant amb mòbils entre les parades del mercat criden l’atenció de la resta de clients, que miren encuriosits què estan fent. La Carmen creua l’entrada del mercat amb el seu marit i el seu fill i pregunta com funciona l’activitat per participar-hi. El seu fill adolescent no s’acaba de decidir i, finalment, pregunta si pot ser ella mateixa qui participi al taller. No hi ha inconvenient. Els diu que l’esperin i marxa a fer fotos. Quan torna, s’ha d’esperar força estona. Una bona colla de marrecs envolten la impressora que treu fum mentre esperen el torn per poder veure com queda la seva foto en portada. Les hores avancen cap al vespre i els paradistes, que ja veuen a prop l’hora d’abaixar la persiana, s’aproximen fins a la taula de l’ARA interessant-se per l’activitat duta a terme. Ara volen ser ells els protagonistes. “Si ens fem una fotografia els de la parada, ens la podreu posar en portada també?”, pregunten. Per descomptat! I, fent torns, van apareixent encara amb el davantal posat però amb el mòbil a la mà demanant què han de fer per tenir també la portada especial de l’ARA del Mercat de Sants.