Amb suport és més fàcil

EDAI, Equip de Desenvolupament i Atenció a la Infància, és una entitat que treballa per vetllar per la cura i el benestar dels infants i les famílies més vulnerables. Creada l’any 2006 per Leticia Asenjo i Oriol Martí, psicòlegs i psicoterapeutes amb una àmplia experiència en el desenvolupament i la salut mental infantil, gestiona dos serveis d’atenció precoç (CDIAP) concertats per la Generalitat de Catalunya als districtes de les Corts - Sarrià i Sant Martí, a Barcelona i atén, cada any, més de 1.200 famílies.

Els CDIAP (centres de desenvolupament infantil i atenció precoç) són els serveis que porten a terme aquesta tasca assistencial i preventiva a Catalunya. Són públics i gratuïts, de caràcter universal, integrats dins del Sistema Català de Serveis Socials. L’equip és multidisciplinari i està format per professionals de la psicologia, la neuropediatria, la logopèdia, la pedagogia, la fisioteràpia i el treball social. La “multidisciplinarietat és una de les claus d’EDAI”, assegura Oriol Martí, un dels seus dos fundadors.

Aquests serveis s’adrecen a infants -i a les seves famílies- que estan en situacions que, per circumstàncies personals o socials, necessiten comptar amb algun suport. Són infants que no arriben al desenvolupament que correspon a la seva edat i només ho poden aconseguir amb una atenció especial; o bé infants que presenten retards greus del desenvolupament, afectacions orgàniques, lesions cerebrals de qualsevol origen o altres anomalies i alteracions greus.

FOMENTAR L’ATENCIÓ PRECOÇ

Quan parlem de la importància d’actuar en l’atenció precoç ens referim al conjunt d’intervencions assistencials i preventives, dirigides als infants de fins a sis anys i a la seva família i entorn, que tenen per objectiu donar una resposta, com més aviat millor, a les necessitats transitòries o permanents que presenten els nens amb trastorns en el seu desenvolupament, de tipus físic, psíquic o sensorial o que puguin estar en risc de patir-los.

Però una de les motivacions d’EDAI és, precisament, oferir “una xarxa a les famílies” perquè “no es quedin sense referència en termes assistencials un cop passats els sis anys”, afirma Oriol Martí, gerent també de l’entitat, amb l’objectiu de “seguir treballant tant amb aquests nens que es van fent grans com amb les seves famílies per la integració, la promoció del benestar i la qualitat de vida del seu futur”.

Optimitzar recursos en un context de crisi

Un dels eixos primordials d’EDAI és la innovació i la investigació. Al mes de maig van celebrar-se al CosmoCaixa les segones Jornades Internacionals EDAI 2016, en què es va abordar la pràctica clínica i la investigació en l’àmbit del desenvolupament, la infància i la família. Sota el títol L’optimització dels recursos en un context de crisi, més de 30 ponents nacionals i internacionals van exposar els seus treballs sobre el model assistencial en l’àmbit del desenvolupament i la família, caracteritzat per les limitacions dels recursos. “Un exercici possibilista de progrés i innovació i creixement professional”, segons Oriol Martí, que esperona l’entitat a seguir en aquesta línia. A més a més, el compromís d’EDAI amb la innovació clínica i amb l’experiència, la formació i la investigació s’ha fet palès aquest any amb la convocatòria del primer certamen EDAI Research & Development Awards: uns premis que neixen per reconèixer els millors pòsters sobre investigació i desenvolupament.

10 ANYS CONSTRUINT BENESTAR

Per a Oriol Martí, la “inquietud d’EDAI, en la seva fundació, era crear un model propi per integrar elements de pràctica clínica, innovació, investigació i excel·lència” que han convertit l’entitat, en només deu anys, en referent en aquest àmbit pel desenvolupament d’un model d’institució innovadora.

EDAI s’organitza en tres grans àrees. EDAI Desenvolupament és la unitat neuropediàtrica que gestiona tots els projectes de 0 a 6 anys, en serveis concertats amb la Generalitat, des d’on l’entitat “conjuga tots els professionals, com psicòlegs, logopedes, fisioterapeutes o treballadors socials que hagi indicat el neuropediatre”, una figura cabdal en aquesta cadena de l’atenció precoç.

EDAI Clínic du a terme projectes de continuació per a infants a partir de 6 anys i les seves famílies, com la unitat d’intervenció en l’entorn natural del nen i la unitat de trastorns del neurodesenvolupament, que té el suport econòmic de l’Obra Social La Caixa.

Per últim, EDAI Creatiu és la unitat dedicada a promocionar la innovació i l’excel·lència a través de l’àrea de formació -oferint continguts inèdits amb gran aportació de valor, sovint amb participació d’institucions internacionals de referència- i l’àrea d’investigació, que tutoritza projectes per avaluar l’efectivitat de les intervencions que duen a terme i la satisfacció de l’usuari, entre altres aspectes.

Vacances, temps per llegir

Una de les activitats que proposa EDAI, precisament, per a aquest període de vacances, és la lectura. Heus aquí algunes de les seves recomanacions, que recullen històries en què són presents les malalties, les situacions complicades, els trastorns o problemes diversos dels més petits. Són lectures que ajuden a acceptar les diferències i a créixer sense perjudicis. Aquests tres títols comparteixen l’autisme com a protagonista.

José en la calle mostra l’aprenentatge d’accions tan quotidianes com anar pel carrer. S’utilitzen pictogrames que faciliten l’aprenentatge. És obra de www.aprendicesvisuales.com, una organització sense ànim de lucre que treballa perquè els autistes tinguin eines per desenvolupar el seu potencial. El conte es pot trobar gratuïtament a la seva pàgina web, on també pot fer-se un donatiu.

Joan té autisme d’Helena Kralkic (Ed. Miau), amb contes amb la dislèxia com a eix, aborda l’autisme des del punt de vista del protagonista.

Lucas tiene superpoderes d’Ana Luengo i il·lustracions de Marisol Díaz (Ediciones DeFábula), és una història perquè els lectors entenguin que les conductes dels infants amb autisme són diferents però tenen un origen i una explicació. Per això, les conductes d’aquest protagonista es tracten com a superpoders i no com a estranyeses.