El secret de l'èxit del Titó

Barcelona“El Titó no és un professor, ni res semblant. Tot i que hi ha molta canalla que ha après una pila de coses gràcies a les excursions del Titó, el nostre programa sempre va estar concebut com un espai d’entreteniment i no directament educatiu. Fugim del concepte ensenyar. Aquí sempre estem descobrint junts. Conjuguem en primera persona del plural. Tinc 26 anys i no em poso en la pell d’un nen, però tampoc em col·loco per damunt dels infants”, explica Bittor Fernández, un actor teatral, especialitzat en musicals i sense experiència televisiva que de seguida va fascinar Cristina Jiménez Carbó, directora i guionista de Titó.

“Des de la nova direcció de l’àrea d’infantils de TV3, amb Laia Servera al capdavant, se’m va encarregar buscar un personatge de carn i ossos, que fos real, perquè el poguéssim treure pel món i, tal com diu el Bittor, trobés coses alhora que els nens. I, a partir d’aquí, ens vam inventar el concepte de les excursions. Al primer càsting que li vam fer al Bittor ja vam veure que era l’actor ideal per fer de Titó. Cantava bé, parlava bé i era superexpressiu. L’únic que, d’entrada, no li feia gaire gràcia eren els animals, però, a poc a poc, s’hi ha anat acostumant. En aquest sentit, el Bittor diu que haver de treballar amb conills, gallines i cavalls ha estat terapèutic”, diu Jiménez Carbó.

El tàndem perfecte

“També teníem claríssim que, al final de cada excursió, hi hauria un personatge secundari que parlaria en anglès i que seria el John C. L’elecció de Joan Carles Romeu també va ser senzilla. Ell va viure bastants anys a Austràlia, fa anys que treballa a la casa i la coneix bé, i era perfecte per interpretar aquest John C que utilitza un anglès fàcil, que després el Titó tradueix per a la canalla que no domina l’idioma i que ha d’entendre de què parlen. Fan un tàndem perfecte”, continua Jiménez Carbó. Les veus dels nens i nenes, afegides després a les imatges, reforcen el missatge de l’espai.

Fanàtic de còmics clàssics de Hollywood com Jerry Lewis, els Germans Marx o Bud Abbott i Lou Costello, Romeu és un mestre del llenguatge corporal. I un valent: fins i tot s’ha banyat amb taurons! “És que el lema del John C és I’m OK. És a dir, ell sempre està bé, entre taurons o visitant un parc d’atraccions”, diu Jiménez Carbó, que afegeix: “Tant jo com altres membres de l’equip hem rebut mostres de simpatia i agraïment per part de pares i de famílies que diuen que, gràcies a les nostres aventures, els seus fills han superat d’una manera més distreta i agradable un tràngol o una malaltia”.

“La meva mare té una botiga i constantment hi entra la gent per preguntar-li pel Titó. Sé que tenim seguidors a Noruega, Dinamarca i Londres”, revela Bittor Fernández, que fa una defensa aferrissada de la funció del seu col·lega i còmplice: “El John C és molt maldestre i sovint li surten les coses a l’inrevés, però no ho enfoquem d’una manera negativa. Sempre és en positiu, des de la rialla. No l’estem fiscalitzant. Si el John C s’entrebanca i em tira una galleda d’aigua a sobre, jo mai m’enfadaré”.

11 milions de reproduccions

El 10 d’octubre de l’any passat es va emetre el primer capítol de Titó, juntament amb altres programes del SX3, la plataforma digital de continguts que vol ser el referent de l’entreteniment infantil en català. L’èxit va ser immediat. Havia nascut un nou ídol que comparteix una part del seu públic amb un personatge més veterà: l’entremaliat Mic. “Al principi era una incògnita si això funcionaria, malgrat que nosaltres estàvem satisfets amb el producte que havíem pensat. Mai saps si la flauta sonarà. Els números ens van confirmar, ben aviat, que la nostra proposta agradava. Tradicionalment, dilluns no és un bon dia per als programes infantils ni per estrenar un nou capítol, perquè les criatures tornen a classe després del cap de setmana, però hem aconseguit capgirar aquesta regla. L’episodi del Titó, el desembre, va fer pujar encara més les audiències. Hem de tenir en compte que els nens són un públic exigent i, al contrari del que se sol dir, no s’ho empassen tot. Si una cosa no els agrada, ho diuen. Sí, sí, crec que tenim Titó per temps. I, de totes les excursions que hem emès fins ara, la que ha triomfat més és la que vam dedicar als gegants”, diu Cristina Jiménez Carbó, que coincideix amb Fernández en què el món de les tradicions catalanes és un filó que s’ha de seguir explotant. Les excursions del Titó acumulen ja més d'11 milions de reproduccions a les plataformes digitals.

Especialista a rematar les converses, tant a la ficció com a la realitat, Romeu ens confessa la seva excursió preferida: “La que vam rodar a les Coves de Salnitre de Collbató. A més, per mi, que vinc de l’àrea tècnica, va ser un repte fascinant il·luminar aquell espai tan gran i fosc. I tampoc oblidaré mai l’accidentada travessia en rais pel Noguera Pallaresa. Vam naufragar”.

I per celebrar el primer aniversari, l'11 de novembre s'estrena el primer espectacle teatral del Titó, en John C i els Fa la la al Teatre Lliure de Montjuïc en dues úniques funcions.