Quin paper juga l'art en el desenvolupament cognitiu dels infants?

Els beneficis que les expressions artístiques tenen en l'ésser humà i la seva capacitat per transmetre la cultura, els pensaments o els sentiments més complexos està fora de qualsevol dubte. Però utilitzar les disciplines artístiques en la docència de qualsevol matèria té també la seva repercussió en el desenvolupament cerebral, cognitiu i personal de l'alumnat. En aquest sentit, en les últimes dècades han anat creixent els experiments per determinar els resultats de la neurodidàctica, fet que ha permès obtenir una visió més completa de l'evolució de l'alumnat. Més enllà dels beneficis intrínsecs de l'ensenyament de l'art, prendre'l com a eina en les docències marca la diferència i ajuda en petits aspectes de l'evolució personal dels nens. "No li pots exigir a un alumne que sigui creatiu si tu no ho ets. És cert que inicialment pot semblar complicat mirar d'ensenyar algunes matèries amb eines basades en disciplines artístiques, però quan es comprèn el concepte és fàcil trobar la manera", exposa l'experta en llenguatge i desenvolupament infantil Tamara Chubarovsky.

Una cosa que pot semblar tan simple com recitar rimes creant figures visuals amb els dits té una repercussió bastant extensa en la maduració i el desenvolupament del cervell dels nens, especialment entre els que tenen un i nou anys. L'exercici activa fins a quatre àrees cerebrals diferents (visual, moviment, llenguatge i musical) de manera simultània, fet que resulta molt important perquè es desenvolupin aquestes àrees, perquè el seu cervell es faci més eficaç. Tot això amb un joc que, a més, desenvoluparà la capacitat de comprensió i enteniment dels petits i els servirà d'entreteniment i diversió. És només un exemple de com aplicar les investigacions en neurodidàctica en exercicis lúdics ben dissenyats perquè serveixin com a puntals en l'ensenyament de conceptes.

Però aquest tipus d'eines van més enllà i són eficaces en alumnes de totes les edats. Les disciplines artístiques aconsegueixen estimular àrees de cervell concretes que reforcen el que han après i col·laboren amb el desenvolupament d'altres habilitats socials. Els alumnes que aprenen amb eines basades en la pintura, la música, les representacions escèniques o el moviment avancen amb més avantatges que els que ho fan sota les eines més típiques. Saber crear-les, combinar-les i identificar elements que poden resultar complicats per als alumnes però que es poden adaptar a aquest tipus de tècniques és una cosa que cada vegada tenen més en compte els docents. Al marge de les regles mnemotècniques més simples, com cançonetes que ajuden a recordar, l'ús de l'art en l'ensenyament és una mica més complex i eficaç del que sembla.

"En els primers anys, i de manera natural, el nen juga, canta, balla, dibuixa, i totes aquestes activitats són imprescindibles per al seu correcte desenvolupament sensorial, motor, cognitiu, emocional i, en definitiva, cerebral, que li permetrà aprendre a aprendre. I fent totes aquestes activitats la criatura es diverteix, mostra orgullosa els seus resultats als altres i intenta millorar. Aquesta és una manera molt efectiva d'entrenar una de les grans virtuts de l'ésser humà: l'autocontrol", apunta Tamara Chubarovsky, que ha estudiat durant tota la seva carrera aquest tipus de docència.

A poc a poc, els estudis científics van donant dades fiables sobre l'ús de l'art i la seva repercussió no només a nivell personal en els alumnes, sinó també pel que fa a la seva capacitat d'ampliar el seu rang d'aprenentatge, sentir-se millor i desenvolupar el seu cervell. Més enllà del que ens transmeti l'art en el nostre mapa de sentiments, físicament també és desequilibrant quan s'utilitza com a eina d'ensenyament.