Què és la logopèdia?

Avui dia continuen les discrepàncies referides a les funcions específiques dels logopedes. Encara són pocs els que coneixen la professió. Molts autors parlen de logopèdia educativa; altres, de foniatria mèdica; altres, de logofonoaudiologia, terme més complet d’acord amb les nostres funcions. Tot i així, no existeix una definició completa de la nostra professió, ni cap autor que n’expliqui totes les funcions.

La logopèdia és considerada la disciplina que engloba l’estudi, la prevenció, la detecció, la promoció, l’educació, l’administració, l’avaluació, el diagnòstic, el tractament, la rehabilitació, l’habilitació, el pronòstic, l’orientació, l’assessorament, la docència i la investigació dels trastorns de la comunicació humana, manifestats a través d’alteracions en la veu, la parla, el llenguatge (oral, escrit i gestual), l’audició, les funcions orofacials i la deglució, tant en la població infantil com en l’adulta.

El logopeda és el professional diplomat, llicenciat o doctorat en Logopèdia que podem trobar en educació privada (guarderies, escoletes o escoles ordinàries de l’àmbit privat i escoles d’educació especial), clíniques i hospitals públics, clíniques i hospitals privats, gabinets interdisciplinaris educatius o clínics, centres de dia, residències i geriàtrics.

De nounats a gent gran

Els logopedes atenen les persones des que són nadons fins a adults de la tercera edat, sigui quina sigui la causa de les seves dificultats de comunicació o funcions associades.

El logopeda és el professional encarregat de fer l’estudi, la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament de les patologies següents:

• Àrea de la comunicació: alteracions en la comunicació degudes a discapacitat intel·lectual, discapacitat motriu orofacial...
• Àrea de la parla: articulació, apràxia de la parla, disàrtria, ressonància, trastorns de la fluïdesa de la parla (taquifèmia, disfèmia, etc.), comunicació prelingüística (atenció conjunta, intencionalitat, senyalització…), comunicació paralingüística, etc.
• Àrea de la veu: fonació de qualitat, camp vocal, volum, respiració, trastorns de la ressonància, disfonies, afonies, etc.
• Àrea del llenguatge (comprensió i expressió): fonètica, fonologia, morfosintaxi, semàntica, la pragmàtica, retard del llenguatge, trastorn del desenvolupament del llenguatge, deficiències, autisme. Els trastorns del llenguatge secundaris a lesió cerebral: afàsia, anòmia, alèxia, etc.
• Àrea de la lectoescriptura: dislèxia, disgrafia, discalcúlia, disortografia, entre d’altres.
• Àrea de la cognició: atenció, memòria, concentració, seqüenciació, resolució de problemes i capacitats executives. També s’hi inclouen els trastorns associats a processos degeneratius: deteriorament de la comunicació per envelliment, trastorns neurodegeneratius infecciosos i demències, etc.
• Àrea de l’alimentació: masticació, deglució, succió, fase oral, fase faríngia, fase esofàgica, miologia orofacial per via oromotora, etc.
• Àrea de l’audició: dificultats de llenguatge, parla i veu degudes a pèrdues auditives de transmissió, neurosensorials i mixtes, hipoacúsies, presbiacúsia, síndromes diverses, etc.

Treball en equip

Durant les sessions, el logopeda realitza una exploració diagnòstica i dissenya un programa d’objectius d’actuació segons cada persona. És molt important tenir en compte que, encara que el professional logopeda faci la millor feina, per poder veure l’evolució i la generalització d’aquest aprenentatge la feina és en equip, en el qual s’engloben la família, l’escola, els cuidadors, altres professionals i totes aquelles persones que tenen un contacte proper amb la persona en qüestió. Com més interaccions i més contextos diferents es proporcionin a l’usuari millor serà la seva evolució.

La comunicació és un pilar fonamental per a qualsevol activitat de l’ésser humà, és el mitjà que possibilita la relació amb les persones del nostre entorn i que ens permet compartir idees i sentiments. Per això és tan important donar visibilitat a la nostra professió i conèixer les indicacions per visitar el logopeda.

És molt important que el logopeda estigui col·legiat, això n’evidenciarà la preparació i la professionalitat. La col·legiació garanteix que el professional compleixi els requisits legals que la llei exigeix sobre la seva formació. Si no és així, denuncia-ho, no és un logopeda.

Neus Nicolau és logopeda de l’Institut Balear de Pediatria