PALOMA ARENÓS

Asfixiades per les talles infantils

L’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia alerta que les talles de roba per a nenes de 10 a 12 anys són cada cop més petites i poden provocar trastorns alimentaris i complexos corporals

Les talles de roba per a nenes de 10 a 12 anys són cada cop més petites / GETTY Zoom

“Estic molt grossa! Mira quines cuixotes, són horribles, mama!”, exclamava la meva filla, fastiguejada mentre s’emmirallava en un emprovador d’una botiga de roba infantil. Només tenia 10 anys i anar a comprar roba amb ella era un drama. Sobretot perquè sempre ha estat una nena esportista, saludable i preciosa. En sortia abatuda perquè les peces que li agradaven l’asfixiaven. Proposaven cossos impossibles en nenes que estan en plena menarquia -preparant-se per acollir la menstruació-. Al final havia de comprar la talla 14-16 anys, amb un estil molt sexualitzat. ¿Però això era un drama exclusiu de la meva filla? “En absolut. A les sessions de formació sobre els trastorns alimentaris i la imatge corporal que fem amb famílies, el tema de les talles 10-12 anys genera molta angoixa en les nenes i les mares, que solen ser les que les acompanyen a comprar”.

Ho explica, amb preocupació, la psicòloga Sara Bujalance, directora de l’ACAB (Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia) i de la Fundació Imatge i Autoestima (IMA). Bujalance diu que la indústria de la moda no ha fet els deures amb les talles, tant de preadolescents com d’adultes. “En un sol cos hi pot haver diferents talles, fins i tot amb el mateix fabricant. Per això exigim al ministeri que apliqui la llei, perquè els intents del sector han estat reeixits”, lamenta. “Moltes dones comencen una dieta pel seu compte -sense control mèdic- després d’una percepció negativa del cos quan van a comprar roba. Si coincideix amb una baixa autoestima i amb la pressió social sobre el cos, pot acabar derivant en un trastorn alimentari. Imagineu-vos què li pot passar a una nena en la mateixa situació i sense referents saludables”, alerta.

La indústria de la moda no ha fet els deures amb les talles, tant de preadolescents com d’adultes

El 2007 l’Institut Nacional de Consum va engegar un estudi antropomètric per unificar les talles. S’havien de pesar i mesurar 8.500 dones entre 12 i 70 anys de 60 ciutats espanyoles. Tretze anys després, gairebé no s’ha modificat res, més enllà que les marques ofereixen la seva versió de talles grans en adultes a partir de la 44! “Continuem vivint en una societat de culte a la imatge, on has de ser prima, jove i guapa per tenir èxit. Si no t’ajustes als cànons quedes fora del sistema i aquesta pressió s’agreuja molt més quan ets adolescent, un moment de molta fragilitat i inseguretat personal. I cada vegada ho detectem en edats més petites”, apunta la psicòloga.

“Continuem vivint en una societat de culte a la imatge, on has de ser prima, jove i guapa per tenir èxit"

Sandra Bujalance - Directora de l’ACAB

Marta Pontnou és assessora d’imatge i productora de convidats de televisió, a més de mare. Segons l’OMS, la mitjana de pes i alçada d’una nena de 10 anys per a un creixement saludable i correcte és d’entre 35 i 40 quilos i uns 140 cm. “Les nenes que pesin més de 40 quilos ja no entren a la 10 ni segurament a la 14 i hauran d’anar a la 16 (que només fan algunes firmes). I ens trobem nenes petites amb looks sexualitzats”, alerta. Pontnou critica que “les marques afirmen que a partir dels 14 ja no volen vestir com a nenes, sinó com a adolescents, i prefereixen anar a un altre tipus de botiga. Però el problema és que ho decideixen les marques i no les nenes. La canalla no consumeix roba adulta per un tema de gustos, sinó per necessitat”, diu. “Ni la indústria, ni les marques, ni els dissenyadors es preocupen per la salut mental de les nostres filles. No es fixen en la realitat dels cossos ni són conscients que tenim canalla acomplexada, preocupada pel seu aspecte físic i sexualitzada abans d’hora”, conclou.