Per què plora el meu nadó? Un algoritme t'ho pot dir
Un estudi del Clínic identifica les causes del plor dels nadons i permet crear un software que l'interpreta per millorar la relació amb els pares
BarcelonaSaber per què plora un nadó, sobretot els primers dies de vida quan encara pares i fill no han tingut temps de conèixer-se, és un dels neguits més habituals de les famílies. Ara un estudi ha identificat les principals causes del plor a través de les seves característiques acústiques, però també a través dels senyals d'electroencefalografia, de la saturació cerebral d'oxigen, de les expressions facials i dels moviments corporals, entre altres aspectes. L'estudi ha estat realitzat pel servei de neonatologia de l'Hospital Clínic i de l'IDIBAPS en col·laboració amb la start-up Zoundream AG. En la recerca es van incloure 38 nadons sans sense anomalies congènites ni malalties destacables seleccionats a la maternitat del Clínic de Barcelona. A través de les dades que es van recopilar de cada nounat mentre plorava de manera espontània es van definir tipus de plors per diferents situacions com ara gana, son, inquietud, gasos i estrès.
La recerca va mostrar que cada tipus de plor es caracteritzava per diferents patrons acústics, neurofisiològics i de comportament. Per exemple, el plor de gana és intens, sorollós i de curta durada, mentre que el plor per son és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons. Els autors de l'estudi han deixat clar que es tracta "d'un suport per a les famílies", però que en cap cas vol ser "un substitut". "Perquè els pares són els que coneixen més els seus fills i el que volem fer és empoderar més les famílies i ajudar-les, sobretot en aquelles primeres setmanes en què tenir un nadó a casa que plora pot generar molt d'estrès", indica Anna Lucia Paltrinieri, pediatra de neonatologia de l'Hospital Clínic.
Intel·ligència artificial
L'objectiu últim de l'estudi és traslladar tota aquesta informació a un algoritme d'intel·ligència artificial, desenvolupat amb la start-up Zoundream, que pugui interpretar de manera automàtica les causes del plor i que s'introdueix en un dispositiu vigiladons. "Hem intentat realitzar un algoritme que només amb l'acústica -i la resta de patrons- pugui dir què li passa al nadó i això és un software que ja està desenvolupat i ja l'hem provat i sortirà al mercat de la mà de vigilanadons, però es pot implementar en qualsevol dispositiu que tingui un micròfon. Serà el primer de molts que vindran després, inclosa l'Alexa", ha explicat Ana Laguna, cofundadora i investigadora de Zoundream AG. El software va tenir una precisió del 92% amb els nadons amb què es va provar.
A dia d'avui ja hi ha eines que analitzen el plor de manera subjectiva. En aquest cas, l'assaig clínic volia demostrar que, a més dels patrons acústics, el plor té altres trets -facials o d'activitat cerebral- que caracteritzen el plor. "No és només acústica, hi ha altres patrons que acompanyen el plor -activitat cerebral, ritme cardíac, expressió facial...- i que demostren que aquest nadó té gana, per exemple", explica Ana Laguna.
- Plor per gana<p>És constant, rítmic, repetitiu, de curta durada, intens, fort i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d'expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l'atenció del cuidador. Va acompanyat de molt de moviment corporal, el nadó s'arqueja, es posa les mans a la boca i té impacte en l'oxigenació. Des d'un punt de vista d'activitat cerebral necessita ser atès. És un plor per necessitat i supervivència.</p>
- Plor d'angoixa<p>Té poques pauses, és erràtic i més agut.</p>
- Plor per gasos<p>És semblant al d'angoixa, però més ronc a causa de la tensió que s'exerceix sobre les cordes vocals i "és com si volgués expulsar alguna cosa del seu cos". Requereix un gran esforç físic. Afectació important en l'oxigenació i no tant en la part cerebral.</p>
- Plor per irritabilitat<p>És el més molest. Pot ser per còlics o per sobreestimulació, per exemple. És un plor més agut i insistent, molt intens i arriba a freqüències molt altes i és més continu. El nadó està molt alterat en tots els sentits i totes les mètriques es veuen alterades: es mou molt, impacte en l'oxigenació i en l'activitat cerebral.</p>
- Plor per son<p>És de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent. El plor és més tranquil i l'expressió facial i els moviments corporals, també, i l'oxigenació és més relaxada. El son respecte a la gana és més emocional i la gana i els gasos són més fisiològics. En termes cerebrals i d'oxigenació, és més tranquil.</p>
- Plor per demanda d'atenció<p>És molt semblant, tot i que és més un lament que un plor real i la seva interpretació depèn molt del context en què es presenti. A escala corporal i d'oxigenació la criatura no s'altera en excés, però a escala cerebral sí que "necessita aquesta part emocional de ser atès i que l'agafin".</p>
Nadons prematurs i amb trastorns
En una segona fase de l'estudi, que ja ha començat, s'aplicarà en nens prematurs i en nens amb patologia. L'objectiu és veure si es pot usar el plor com un biomarcador vocal que pugui predir des de les primeres setmanes de vida si un nadó té algun risc neurològic, juntament amb les eines ja existents, per actuar de manera precoç. "Hi ha nens prematurs que tenen una ressonància magnètica normal al principi i amb un desenvolupament que no crida l'atenció, però que en un futur poden desenvolupar algun tipus de trastorn del neurodesenvolupament i també hi ha nadons sans que cap als dos o tres anys els arriba un diagnòstic d'autisme. La idea és tenir una eina més poder identificar grups de risc i fer intervenció precoç", ha afegit Paltrinieri.
També té aplicació hospitalària: "La idea és fer-ho sevir en nounats amb una patologia concreta i poder interpretar el plor i dir què li passa a un nen hospitalitzat", sosté Oscar García-Algar, cap del servei de neonatologia i investigador el grup Medicina Fetal Perinatal de l'IDIBAPS.
Laguna diu que se li va acudir la idea del dispositiu quan era una mare novella i per això és una eina per "donar suport a les famílies en un moment de molt estrès, esgotament, vulnerabilitat i incertesa, i que pugui reforçar la intuïció i fomentar el vincle amb el nadó, perquè quan respons a la demanda del nadó, es protegeix el benestar i la salut mental de tots", assegura. Els nadons ploren una mitjana d'entre una hora i mitja i tres hores al dia. L'impacte del plor en els pares pot arribar a desencadenar sensacions d'ansietat, depressió, ira o frustració, cosa que afecta negativament el vincle afectiu amb el nadó. I, segons els experts, això podria comprometre'n la cura i el procés de desenvolupament neurològic. Aquest recurs pot ser especialment útil en els primers sis mesos de vida del nadó, quan el plor és més innat i l'infant no té altres recursos per comunicar-se.