El perill del “ja parlarà”

Quantes vegades m’han arribat famílies que exposen que el seu fill no parlava a 3 anys, però com que tot el seu voltant li deia que era normal, que ja parlaria, no va assistir a logopèdia. A 5 anys apareix aquesta família amb un fill amb un retard del llenguatge i, potser, un trastorn del desenvolupament del llenguatge posterior. 

En aquests casos em planteig... per què no avança la societat en aquest aspecte? Per què no es tenen en compte els logopedes com a prevenció d’alteracions del llenguatge? Per què continua sent normalitzada aquesta expressió? Com explic a la família que si haguessin vingut abans, el seu fill no presentaria tants de problemes lingüístics? Per què esperam que el nostre fill tingui severes dificultats de socialització per a consultar a un especialista?

Descobrim que aquests pacients que acudeixen al servei de logopèdia més tard poden presentar dificultats per adquirir el llenguatge oral, dificultats en els nous aprenentatges, dificultats per adquirir la lectura i l’escriptura i un dels aspectes més importants, dificultats de socialització.

Els trastorns de comunicació, de llenguatge o de veu no sols afecten la vida escolar de la persona, la seva feina i la seva família, va més enllà. Afecten per socialitzar amb persones noves, fer tasques quotidianes, com anar a comprar, anar a un restaurant...

Aquestes persones es troben en una situació d’incertesa en què observen un voltant proper que l’entén i que el considera una persona adaptada a la societat i, d’altra banda, un voltant llunyà, uns ciutadans que el limiten perquè no l’entenen i el separen d’aquesta societat establerta, ja que no hi està adaptat.

Les emocions

Aquí és quan apareixen les emocions, aquelles a les quals donam molt poca importància, però que ens fan ser el que som i ens ensenyen a gestionar i a descobrir la nostra pròpia personalitat. Aquestes situacions que viuen les persones amb dificultats comunicatives fan que no siguin capaços de gestionar les seves pròpies emocions, per tant fan que augmenti la seva frustració i, així, les dificultats de conducta que afecten la vida diària, la vida escolar i la vida laboral. Aquelles situacions que tornen a distanciar-les de la societat.

La comunicació i el llenguatge són dos conceptes tan prioritaris que mai no es deixarà d’investigar sobre ells i de descobrir noves metodologies. Cal que les novetats siguin tan visibles com ho són les notícies actuals per facilitar a les famílies el coneixement i la resposta a les preguntes I ara què faig? Qui em pot ajudar? On he d’anar?

Els logopedes som els especialistes, professionals, competents, que tractam amb pacients, nins, adolescents, adults, gent gran, per aconseguir que la seva vida sigui comunicativament efectiva. Ens podeu trobar treballant amb nounats a les incubadores, a escoles concertades o privades, escoles d’educació especial, a clíniques privades, a hospitals públics, a geriàtrics, a residències, a centres de dia...

Si com a família, docent, professional de la salut, cuidador... observau alguna persona que no et mira quan li parles, no et fa cas, no t’entén, realitza conductes disruptives per cridar l’atenció, no té un petit grup d’amics o un amic amb qui juga o es porta millor, presenta dificultats per adquirir els aprenentatges escolars, no és capaç de planificar-se més de dues tasques alhora, no articula bé les paraules, no fa frases... tingui l’edat que tingui, a partir de 0 anys, no escolteu ningú i acudiu al professional especialitzat que us assessorarà i, si cal, us farà una valoració i decidirà si és necessari o no començar teràpia o derivar a altres professionals.

Neus Nicolau és logopeda de l’Intitut Balear de Pediatria