Infància 31/01/2017

El perfil de l’assetjador escolar

Un terç dels alumnes de secundària reconeix que ha agredit físicament un company

E.e.
4 min
El perfil de l’assetjador escolar

Un de cada deu alumnes assegura que ha patit assetjament escolar ('bullying') i un de cada tres ha estat insultat per mòbil o internet. Les dades les recull un estudi fet per l’ONG Save the Children sobre l’assetjament i el ciberassetjament a Espanya en què van participar 21.487 alumnes de 12 a 16 anys i que es va publicar el febrer del 2016. L’informe, però, també recull l’altra cara de la moneda: un terç dels alumnes reconeix que ha agredit físicament un altre company en els darrers dos mesos; un de cada deu, que l’ha amenaçat; el 50%, que l’ha insultat cara a cara, i el 25%, per les xarxes. Però quin és el perfil de l’assetjador escolar? Tenen trets psicològics comuns? José Ramón Ubieto, professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, i Irene Montiel, professora de criminologia de la UOC i doctora en psicologia, ho analitzen i proposen eines per reconduir el comportament dels assetjadors.

L’assetjament escolar es caracteritza per una "relació abusiva" que es produeix entre iguals que solen "conviure" en el mateix centre escolar. Les estratègies que es fan servir per trencar aquest cercle d’igual a igual van des d’agressions físiques directes (cops o empentes) o indirectes (trencar o colpejar coses) fins a agressions psicològiques verbals (insults o difondre rumors), emocionals (xantatge i extorsió) o relacionals (exclusió social).

L’assetjador proactiu i el reactiu

Segons els experts hi ha dos tipus bàsics d’assetjadors: el proactiu i el reactiu. El primer actua per iniciativa pròpia: "Sol tenir un comportament impulsiu, disruptiu, dominant o antisocial i presenta un model relacional basat en la dominància-submissió i una escassa empatia i assertivitat", concreta Montiel. El segon, en canvi, reacciona de manera agressiva quan se sent atacat perquè no sap gestionar d’una altra manera la ràbia, l’enuig o la tristesa. "Presenta un perfil predominantment ansiós, amb baixa autoestima i poques habilitats socials", afegeix. En els dos tipus, segons la criminòloga, hi ha un dèficit important en la identificació i la gestió de les emocions pròpies i externes. Montiel i Ubieto, a més, coincideixen a assenyalar que en molts casos l’assetjador ha estat víctima d’altres situacions d’abús. "En el fons se senten uns friquis, però fan un esforç per imputar aquesta situació a les víctimes. Quan no són els líders de l’assetjament, són joves fàcilment influenciables per altres", apunta Ubieto.

En el cas del ciberassetjament, el perfil de l’agressor és el d’un noi d’entre 14 i 15 anys (49%), que es caracteritza perquè comença a fer un ús d’internet abans del que és habitual sense cap mediació dels seus pares, i perquè té un control molt alt i rigidesa familiar en la resta d’aspectes i un autoconcepte emocional baix. "El 67% dels ciberassetjadors o trols han estat víctimes de ciberassetjament", alerta Montiel. "En la majoria de casos, doncs, els joves que presenten comportaments agressius en línia necessiten rebre tractaments adequats no solament pel seu comportament disruptiu, sinó també en la gestió de les seves pròpies experiències com a víctimes", afegeix l’experta.

El perfil de l’espectador de l’assetjament, que té un paper clau en la dinàmica de la victimització, és molt més heterogeni: "La seva actitud, des del suport, l’acceptació sense intervenció o la defensa de la víctima, pot mantenir o trencar l’assetjament", especifica Montiel.

El meu fill és un assetjador: com el puc reconduir?

Què han de fer els pares davant un fill que comet assetjament escolar? Segons un estudi d’Educo, a l’11% dels pares amb fills assetjadors els costaria admetre-ho o bé trauria importància a la problemàtica. El mateix informe destaca que el 56% parlaria amb els fills i que el 63% considera que és l’escola la que ha de resoldre aquest tipus de casos.

"Els pares ho acostumen a detectar tard, quan la dinàmica de victimització ja està instaurada, els mecanismes que la mantenen funcionen en ple rendiment i la víctima ja està debilitada psicològicament", coincideixen Montiel i Ubieto. De fet, els primers a detectar-ho són òbviament la mateixa víctima, els seus pares o els mateixos professors, que són els que ho posen en coneixement dels pares de l’agressor un cop ja ha passat alguna situació greu.

Tot i així, els experts alerten que hi ha factors de risc que poden portar els joves a convertir-se en futurs assetjadors i que es poden detectar prèviament. Entre aquests factors hi ha comportaments violents generalitzats, impulsivitat i baix control, tendència a trencar les regles, insatisfacció amb la vida, tendència a l’abús de poder i dificultat de tenir empatia amb altres persones.

Però què es pot fer quan no s’ha detectat a temps? "Cal frenar en sec la situació d’abús, que és una manifestació clara de crueltat i sadisme", deixa clar Ubieto. Per aconseguir-ho, cal un tipus de sanció, sigui verbal o acadèmica, i si això no funciona, en últim terme, legal, perquè el jove rectifiqui. El pas següent, segons el psicòleg i la conflictòloga, és donar-li l’oportunitat de pensar sobre la seva conducta i, finalment, donar una resposta clara de rectificació que impliqui una certa disculpa o reparació.

Un dels aspectes més complicats per reconduir la situació és que el mateix entorn familiar accepti la realitat i, per tant, no minimitzi la gravetat dels fets i els danys que pot experimentar la víctima. Per evitar-ho, segons els experts en assetjament escolar, cal que les famílies parlin amb el fill sobre la situació que s’ha detectat, li demanin que es posi en el lloc de la víctima i li plantegin possibles actuacions per reparar els danys; n’informin el centre en cas que no ho hagi detectat anteriorment perquè prengui mesures per protegir la víctima i perquè valori la gravetat de la situació, i, finalment, participin proactivament en les mesures de conciliació que proposi el centre entre la víctima, l’agressor i els observadors. "No s’hi ha de treure importància perquè és un fet greu, però tampoc no s’ha d’estigmatitzar i criminalitzar un comportament que es pot acabar modificant", conclou Ubieto.

stats