PALOMA ARENÓS

Quan el son dels fills ens fa perdre la son

L’experta en criança Sara Traver proposa un pla de son adaptat a les necessitats dels infants de 0 a 3 anys, perquè pares i fills aconsegueixin descansar millor a la nit

El son dels fills és una de les grans preocupacions de pares i mares Zoom

El descans dels nadons, juntament amb l’alimentació i el seu benestar, és la tríada que fa anar de corcoll els pares. De fet, especialment en el primer any de vida, el son dels infants ens fa perdre la son. Descansa prou? Si dorm, se l’ha de despertar per donar-li el pit? Fem llit familiar... Aquestes són algunes de les moltes preguntes que passen pel cap sobretot dels progenitors novells. Arran d’aquests neguits a la consulta, Sara Traver, experta en lactància, son i baby led weaning, va decidir posar fil a l’agulla i acaba de publicar Dulces sueños para niños despiertos (Vergara), un llibre pràctic amb un pla de son adaptat a les necessitats dels 0 als 3 anys perquè pares i nens descansin millor.

“Cada dia arriben a la meva consulta famílies preocupades pel descans dels seus fills i pel seu propi. Juntament amb una bona alimentació, són dos grans pilars per a una bona salut. El son és un tema que genera molt d’estrès, saber si el despertar o el desvetllar-se que té el nostre fill encaixa en un patró de normalitat o si, al contrari, és un aspecte que es pot millorar”, exposa Traver. “Cada cas s’atén de manera personalitzada per poder afavorir el descans de la millor manera possible, ja que, efectivament, dormir bé és necessari per a un correcte funcionament físic i mental, tant dels nostres fills com nostre”. El seu mètode es basa en una “sèrie de passos que s’han d’abordar de manera ordenada i sempre avançar només quan s’ha assolit l’anterior. Treballem el son diürn, les crosses -aquells costums a què ens hem enganxat: la pipa, o adormir-los als braços...- i els desvetllaments nocturns, tot atenent una sèrie d’objectius que es van complint”. És important llegir el llibre fins al final per tenir una visió global del pla, ja que si s’aplica bé comencen a veure’s els resultats en unes 3-4 setmanes.

El son és un tema que genera molt d’estrès

A les consultes, Traver detalla que cal anar eliminant aquestes crosses, de les quals nosaltres i el nadó acabem fent rutina, sempre de manera progressiva, respectuosa i individualitzada, perquè aprenguin a dormir sols. “Les més habituals tenen relació amb la succió en totes les seves fórmules. Els nadons tenen una necessitat de succió innata i cal acompanyar-los i cobrir aquesta necessitat en primer lloc. Però això no significa que només puguem adormir-los amb aquesta situació”. Trenca el tòpic que els nadons que prenen biberó estan més tips i dormen d’una tirada, a diferència dels alletats. “Els hàbits externs de conciliació, siguin els que siguin, són els que dificulten les nits. Cal buscar flexibilitat, que no es quedin enganxats en una única manera d’adormir-se”, diu.

LA MIGDIADA, CLAU

En els tres primers anys de vida l’infant adquireix les bases necessàries per aprendre adequadament nous coneixements i relacionar-se amb el món que l’envolta. El bon descans, tant de nit com al migdia, ajuda el cervell a retenir la informació. Més enllà de reposar, el son facilita l’emmagatzematge de la memòria a curt termini i deixa espai per a la nova informació.

Dormir bé és necessari per a un correcte funcionament físic i mental, tant dels nostres fills com nostre

La migdiada infantil ajuda a fer que els menors no arribin a estats exagerats d’esgotament i tinguin dificultats per dormir a la nit. Diversos estudis científics confirmen que la migdiada en la infància redueix la hiperactivitat i l’ansietat. Els pares que opten per eliminar-la quan als fills els costa dormir a la nit, desconeixen que no és la millor opció. “Saltar-se la migdiada és la pitjor decisió -diu Traver-. El sobrecansament els fa propensos a la rebequeria i a tenir una nit pitjor. Primer cal sempre aconseguir un bon descans diürn per poder abordar bé la nit”.

I és que dels 0 als 3 anys la migdiada té molts beneficis per al desenvolupament. Dona més tranquil·litat al nadó, que està menys irritable, més sociable, més atent i, a més, aprèn millor. “No es tracta d’obligar-los a fer-ne si no volen, sinó que els hi proposem. S’ha de veure com una oportunitat i els pares s’han de saber adaptar a les necessitats i l’edat de cada infant”, conclou Gonzalo Pin, coordinador de trastorns del son de la unitat de pediatria de l’Hospital Quironsalud de València.