Criatures 17/12/2021

Els pallassos, els aliats de la salut mental infantil

Pallassos Sense Fronteres i la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de la Universitat Autònoma de Barcelona s’alien per atendre la salut mental en escoles de màxima complexitat

3 min
Els espectacles dels pallassos ajuden a integrar d’una manera lúdica el que els psicòlegs han explicat a les sessions prèvies

Tot va començar durant el confinament, amb les fronteres tancades, quan Pallassos Sense Fronteres no podia viatjar a països en conflicte per arrencar somriures a les criatures. “Llavors vam pensar en fer els espectacles a casa nostra, en escoles d’alta complexitat, on la pandèmia podia haver fet mal a les famílies”, explica Jordi Saban, conegut com el pallasso Sabanni. La idea va agafar volada amb la unió amb els equips de psicòlegs de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I enguany el projecte encara està en vigor a les mateixes escoles, el CEIP Eduard Marquina (Besòs-Maresme), el CEIP Concepción Arenal (Besòs-Maresme) i el CEIP La Pau (La Verneda). 

“Ens vam plantar al pati de l’escola, amb les classes en grups bombolles, i vam fer-los un espectacle com el que fem en les nostres expedicions pel món”, diu Jordi Saban, que afegeix que ell concretament hi va anar amb el seu pianista, i hi va fer màgia. “Vaig acabar amb la idea que no cal anar tan lluny per fer arribar els nostres espectacles quan a casa nostra també hi ha infants vulnerables”, diu el pallasso. I el millor de tot plegat, “les cares de les criatures, i les preguntes que ens feien quan vam acabar, com ara si hi tornàvem la setmana següent”. De fet, el pallasso Sabanni subratlla les expressions que tenen les criatures que assisteixen als seus espectacles. “A Beirut, després de l’explosió d’una bomba, ens va venir a veure una nena que havia deixat de parlar, i quan va acabar l’espectacle va tornar a parlar perquè va explicar a casa seva el que havia vist”. I encara una altra anècdota: “A Etiòpia, quan baixàvem d’un cotxe, se’m va acostar un nen que, quan ens va veure vestits de pallassos, em va preguntar: «Ets un ésser humà?»”

Pallassos com Sabanni han apostat per entrar a les escoles d'alta complexitat per ajudar a tenir cura de la salut mental dels infants.

Des de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de la UAB, Carles Cortés, director executiu, explica que l’activitat lúdica dels Pallassos Sense Fronteres complementa una activitat psicològica prèvia, adreçada a les famílies i als docents, en què tracten els mecanismes per interactuar amb els infants, per parlar-los sobre notícies tan tristes com la mort d’un familiar per la pandèmia. “Hi ha criatures petites que han passat gran part de la seva vida en pandèmia, i per això és important fer-los saber que estem vivint un fet excepcional”, explica Cortés, que assenyala que la directora tècnica de la unitat, que també treballa en el projecte, és Ingeborg Porcar. 

Un cop fetes les sessions pedagògiques, els pallassos fan els seus espectacles, amb què ajuden a integrar d’una manera lúdica el que els psicòlegs han explicat a les sessions. “L’objectiu és que les criatures integrin amb normalitat el que han viscut, i per aconseguir-ho el riure hi ajuda”, diu Cortés, que afegeix que “les situacions traumàtiques poden causar un impacte emocional molt gran si no es tracten”. Alguns dels impactes emocionals poden ser els problemes de socialització, la limitació de l’aprenentatge, la irritabilitat i, en general, la impossibilitat de fer vida normal. “Amb la fórmula que hem trobat entre Pallassos Sense Fronteres i la nostra unitat, hem descobert que les intervencions que hem fet són més reeixides”, assenyala Cortés, que comenta que les intervencions continuaran encara aquest curs escolar.

El primer treball conjunt, al Líban

El 2017, a la vall de la Bekaa, al Líban, van treballar conjuntament per primera vegada la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de la UAB i Pallassos Sense Fronteres. Hi van intervenir per reduir la simptomatologia relacionada amb l’estrès posttraumàtic de la infància refugiada de Síria.

stats