Per què no cal posar sabates a les criatures fins que no caminen?

Un dels temes que més dilemes desperta durant la primera infància és la conveniència o no de posar sabates a les criatures. Als nadons, tal com subratlla Albert Martínez, CEO de la clínica podològica M.O., “les sabates els han de ser exposades, no posades”. Parlem “d’un cos en creixement que necessita estímuls i un desenvolupament on no hi hagi res que pugui limitar l’enfortiment de les estructures”, sobretot, insisteix, els primers mesos de vida, quan “hem de prioritzar més que mai la funcionalitat sobre l’estètica”.

Com afavoreix el desenvolupament cerebral el fet d’anar descalços?

A la pell tenim receptors sensorials vitals perquè el cervell pugui tenir un aprenentatge sobre on som. Per això, puntualitza el podòleg, “les textures, temperatures i desnivells als quals s’enfronta el peu seran de gran ajut per poder tenir equilibri quan comencin a caminar”.

També ajuda a enfortir el sistema muscular i a millorar la postura

Les estructures que mantenen la postura són sobretot musculars i lligamentoses. Per tant, explica Martínez, “les musculars, si són fortes i estan estimulades, ajudaran a tenir una postura més eficient, i respondran a temps a moltes necessitats a l’hora de caminar”. També és beneficiós a l'hora d'assolir fites com el gir, asseure's, posar-se dret o començar a caminar. La sensibilitat a la qual fèiem referència abans, en paraules del CEO de la clínica M.O., la qual col·labora en el màster de podologia pediàtrica de la UB, facilitarà totes aquestes situacions. “Sempre serà més fàcil, de la mateixa manera que anar sense guants facilita la funció de les mans”, assenyala. Martínez apunta, tanmateix, que, per aprendre, el nostre cervell “necessita informació, que en aquest cas ve dels peus”, per la qual cosa, “si estan calçats, aquest aprenentatge sempre estarà més limitat”.

Aleshores, a casa i a les llars d’infants hauríem d’habilitar espais perquè els infants puguin estar descalços?

Martínez afirma que avui en dia ja hi ha un protocol a les llars d’infants perquè en anar descalços hi hagi un perill mínim. “I a casa no és gaire diferent, no hem de tenir tanta por”, subratlla. I és que, a parer seu, el cervell “aprèn per experiències prèvies i totes són necessàries per a la principal funció del nostre cervell: la supervivència”.

Què respondria a aquelles àvies preocupades perquè el nadó pugui refredar-se a l’hivern si no du sabates?

Tot i ser cert “que pels peus i pel cap podem perdre temperatura”, el podòleg ressalta que “sovint, estem massa condicionats per creences que ens limiten”. En tot cas, matisa, “són creences amb poc rigor científic” i cal saber “que el risc-benefici compensa”.

I un cop caminen, quin tipus de sabata hauríem de prioritzar?

Per a Martínez, les claus per triar una sabata quan comencen a caminar són tres: “Una sabata flexible a la sola, ben subjecta perquè el peu no tingui moviment a dins i així qualsevol moviment necessari es transmeti a la sabata de forma eficient, i que disposi d’un contrafort (la part de darrere) consistent per facilitar una òptima col·locació del taló”.

Cal alternar estones d’anar calçats i estones d’anar descalços?

Martínez recomana calçar les criatures “el just i necessari per a aquelles activitats on sigui requerit, com la vida escolar o la pràctica esportiva”. Així i tot, si tenen l’oportunitat de passar estones descalços, sempre serà positiu. “Al final –conclou– parlem de moments concrets, no de fer activitats d’impacte o recórrer llargues distàncies sense calçat, situacions en les quals seran necessàries una postura correcta i certes proteccions”.