Néixer al desembre, un desavantatge durant l'etapa escolar

Durant els primers anys de vida el desenvolupament cerebral és molt ràpid i s’assoleixen habilitats i competències per a l’autonomia de manera progressiva i alhora molt ràpida. De fet, la neuropediatra de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, Noelia Rivera, apunta que “es tracta del desenvolupament més gran que experimentem al llarg de tota la nostra vida”.

En aquest context, explica Rivera, pocs mesos de diferència poden comportar graus de desenvolupament molt diferents dins dels nens nascuts el mateix any. Això és, precisament, un fet que es va fer palès per a la Rosa Valero, mare de l’Aïna, quan la petita va començar I2. “Algun nen de l’escola bressol que feia els anys a principis d’any ja parlava amb molta fluïdesa, mentre que la nostra filla no”, recorda. La petita havia de néixer el gener del 2018, però va avançar-se i, finalment, va néixer el 27 de desembre del 2017.

Durant el primer any de vida, les fites que determinaran la diferència entre els infants nascuts a principis i a finals d’any són les de naturalesa motora. “A partir de l’any, es fan més evidents altres senyals de desenvolupament cognitiu i emocional com la interacció social, la intenció comunicativa, el llenguatge i el desenvolupament del joc”, apunta la neuropediatra Noelia Rivera.

Durant el segon any de vida aquestes són també les fites més evidents pel que fa a diferències del desenvolupament. En aquesta etapa, les fites motores també van evolucionant i, un cop adquirida la marxa, entre els dotze i els setze mesos, afegeix Rivera, “es perfeccionen les habilitats de motricitat gruixuda i es desenvolupen i evolucionen les de motricitat fina”.

Desenvolupament evolutiu

Alguns experts situen l’etapa d’educació infantil com el moment en què els nivells de neurodesenvolupament dels nascuts a principis i a finals d’any es tornen més homogenis. No hem d’oblidar, però, que al setembre, alguns infants –els més petits– començaran I3 amb dos anys i escaig, mentre que a d’altres –els més grans– tan sols els faltaran quatre mesos per fer els quatre. En aquell moment, alerta Noelia Rivera, els més petits “es trobaran en cert desavantatge, ja que, al trobar-se en fases més precoces del desenvolupament, caldrà que adquireixin prèviament certes fites bàsiques abans d’adquirir-ne d’altres de més avançades”. Per a la neuropediatra és important recordar que “el desenvolupament és evolutiu” i, per tant, “no es poden assolir fites més complexes sense haver superat prèviament d’altres de més bàsiques”.

D’altres, situen el punt d’inflexió cap als vuit anys, un cop superat el primer cicle d’educació primària. Això explicaria el que revela un recent informe PISA (datat de 2022), que apuntava que els nascuts al mes de desembre tenen un 44% més de probabilitats de repetir curs respecte als nascuts al gener. Per a la neuropediatra, “el temps sempre juga a favor dels nens nascuts amb algun mes d’avantatge” i és que, subratlla, “els primers anys de vida, durant els quals es creen fins a 700 connexions neuronals per segon, són els més prolífics a l’hora de desenvolupar el nostre cervell”. Això significa, per tant, que com més mesos es fan, “més preparat i evolucionat es troba el cervell per rebre coneixements i anar perfeccionant habilitats cognitives més avançades”.

Diferències a edats més tardanes

El mateix informe de PISA assenyala que l’escletxa escolar entre els més grans i els més petits del curs també es posa de manifest en el seu nivell de comprensió lectora o de les matemàtiques, uns problemes que Rivera insta progenitors i docents a solucionar de forma precoç. “Molts cops, si no es treballa de forma precoç en aquestes diferències, en el futur poden aparèixer problemes a l’hora d’assolir habilitats més complexes o aprofundir en el coneixement de certes àrees, com les que esmenta l’estudi”, afirma.

La Rosa Valero recorda especialment l'últim curs d’Infantil de l’Aïna. En començar I5, molts companys de la seva filla ja sabien llegir i ella no va començar a fer-ho fins a finals de curs. “Ho comentava constantment amb la professora, perquè em neguitejava, i ella sempre em deia que ja ho faria, que cadascú tenia el seu ritme”, assenyala. Ara, als set anys, llegeix sense problemes qualsevol tipus de text i, fins i tot, destaca la seva mare, “està per sobre de la mitjana de la seva classe”.

Fins que va fer els quatre anys, també notaven diferències significatives en tot allò relacionat amb la parla, la interacció social o el desenvolupament. “En realitat, ho anava assolint tot quan tocava, però sempre després que la majoria dels seus companys, sobretot d’aquells nascuts al gener”, explica Valero. Sortosament, quan l’Aïna va començar primària, aquestes diferències es van esvair, fins al punt, destaca la mare, que “ha passat d’haver-la d’ajudar a ser ella qui ajuda els companys amb dificultats”.

Creació de grups homogenis a l’escola bressol

Conscients de les diferències entre els nascuts a principis i a finals d’any, les escoles bressol acostumen a subdividir els grups d’edat segons el mes de naixement de les criatures, amb la qual cosa s’asseguren crear grups d’un estat de neurodesenvolupament més homogenis, cosa que permetrà minimitzar les diferències entre els infants i adaptar millor les activitats al seu moment maduratiu. De retruc, subratlla la neuropediatra de l’Hospital Mútua Terrassa, “s’evita que els progenitors comparin els seus fills amb altres en estats de desenvolupament més avançats, la qual cosa pot dur a confusions o expectatives errònies pel que fa al desenvolupament dels petits”.

La Rosa Valero entén i secunda aquesta subdivisió en el si de les escoles bressol. Els primers anys, assenyala, “és completament necessari”, ja que les diferències es noten molt. “Mentre uns caminen, els altres encara gategen, i mentre uns ja parlen amb una certa fluïdesa, els altres només diuen algunes paraules bàsiques”. En aquest sentit, Noelia Rivera assenyala que, si bé la convivència de tots dos nivells maduratius durant la jornada escolar pot servir per estimular aquells que encara no haguessin assolit certes habilitats, podria ser contraproduent en alguns aspectes. En canvi, crear grups homogenis, a parer seu, “permet respectar millor els ritmes de cada infant i crear activitats i objectius més adients a l’estadi evolutiu del grup i, de pas, evitarà que les criatures que es trobin en estats més immadurs es frustrin si no aconsegueixen fer certes activitats”.

Per a la Laia Bornat i l’Adrià Segura, aquesta subdivisió en el si dels cursos escolars va ser un dels criteris que van prioritzar a l’hora de triar l’escola bressol de la seva filla Abril. La petita va néixer el 31 de gener del 2023 i, per tant, d'aquí a uns dies bufarà espelmes. A la nena també l’han inclòs en un grup mixt format pels més petits del 2022 i els més grans del 2023. “Jo trobo que està molt bé perquè ella és cert que està molt espavilada, però allà no és la més espavilada de tots i, com que hi ha criatures més grans, uns i altres es retroalimenten entre si i això a ella la motiva a desenvolupar-se més”, explica Bornat.

També s'eviten comparacions. “És cert que, en la majoria de coses, al ser la gran del grup potser fa que nosaltres no comparem tant perquè, al capdavall, ella va per davant, però sí que en aspectes com el menjar, ens n'hem fet creus, perquè la nostra filla no menjava tan bé com X nen o nena”, apunta.

La parla, el primer en despuntar

L’Abril va despuntar de forma molt precoç en la parla. Els seus pares recorden com als set o vuit mesos ja deia paraules bàsiques com mama, papa o aigua. Cap a l’any, ja en deia moltes més i sabia identificar alguns objectes i alguns colors. “Actualment es fa entendre perfectament i ja diu algunes frases”, destaca Bornat, que apunta, tanmateix, com uns amics seus, el fill dels quals té tan sols dos mesos menys que l’Abril, al·lucinen en veure la petita xerrar pels descosits. “El seu fill tan sols diu algunes paraules bàsiques i la diferència amb l’Abril és brutal; també és cert que les nenes en això del llenguatge són més precoces”, afegeix. Unes diferències, matisa Bornat, que no només es veuen respecte als infants tres o quatre mesos més petits que la seva filla, “sinó també amb l’Abril de fa tres o quatre mesos: l’evolució en un lapse de temps tan petit ha estat brutal”.

Tot i la precocitat que va mostrar a l’hora de parlar i d’interactuar amb els altres, en el tema de gatejar i caminar l’Abril ha estat més tardana. Fins als 11 mesos no va començar a gatejar. Fins aleshores es quedava asseguda allà on la deixaven i on arribava amb la mà, perfecte, però si no, res. Va estar un parell de mesos gatejant i cap als tretze mesos es va posar dreta. “Un cop dreta, va començar a desplaçar-se i a caminar recolzant-se en superfícies o agafada de la mà i als quinze mesos va començar a caminar sola”, recorda la seva mare. Pel que fa a la motricitat fina, a la petita encara li costen coses com cordar o descordar botons o cremalleres, com és lògic, però, per exemple, sap usar els coberts i beu del got sense problemes. “De fet –exclama Bornat–, va aprendre a beure perfectament d’un got abans de començar a caminar!”