El consultori

Un nadó plora dues hores al dia: què ens està intentant dir?

El plor és una de les coses que més angoixa provoca en els pares recents

3 min
Nadó plorant amb la seva mare.

Fins als tres mesos, els nadons ploren aproximadament una mitjana de dues hores al dia (entre una i quatre hores diàries segons les fonts), amb un pic màxim cap a les sis-vuit setmanes de vida. També hi ha estudis que parlen que fins al 30% presentaran plors perllongats i que la majoria d’aquests episodis no es tradueixen en cap malaltia o problema de salut. Tot i això, el plor d’un nadó és una de les coses que més patiment, impotència i angoixa causa en els pares recents. Partim de la base que el plor és un mecanisme normal que utilitzen els petits per comunicar les seves necessitats, però, ¿quan deixa de ser “normal” i passa a ser excessiu? Daniel de Luis, pediatre neonatòleg de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, explica en aquest sentit que cada progenitor conegui el seu fill “juga un paper fonamental”. “Part de l’aprenentatge com a pares és entendre què vol comunicar el nadó”, afegeix. Si hagués de triar algun aspecte clau per diferenciar un plor excessiu, de Luis apunta “comprovar si es pot consolar amb les rutines habituals, és a dir, menjant, succionant, agafant-lo en braços, amb moviment, canviant d’ambient..., o si interfereix en les seves necessitats, és a dir, si no pot dormir o no vol menjar quan li tocaria”.

Quines causes hi pot haver rere el plor d’un nadó de pocs mesos?

Dins les causes fisiològiques, De Luis esmenta la gana, la son, tenir el bolquer humit, estar incòmode, tenir fred o calor, la necessitat de contacte o el dolor. Tot i això, també caldria tenir en compte, puntualitza, “si hi ha hagut algun canvi en la rutina com ara visites que puguin fer que el nadó estigui cansat o canvis en l’alimentació, perquè hi ha fases en les quals tenen més gana”.

Hi ha diversos tipus de plor?

De Luis afirma que cada pare i mare “aprèn a conèixer el seu fill, així com a identificar si el plor en cada moment li sembla l’habitual o no”. També cal tenir en compte el context i altres gestos que poden ajudar, com ara “fregar-se els ulls quan tenen son o buscar amb el cap i la boca algun punt on xuclar quan tenen gana”. A nivell mèdic, afegeix, hi ha escales que valoren el dolor i l’estrès i que solen fixar-se “en l’expressió facial (fer ganyotes), si mostren una respiració agitada o tensió a les extremitats, o si fan moviments bruscos i agitats”.

I quines són les tècniques més adequades per calmar-los?

Per a De Luis, les mesures ambientals són el primer pas. Això significa “estar en un espai amb poca llum i soroll i amb temperatura agradable”. Per intentar relaxar el nadó és clau mantenir la calma, “perquè pot ser una situació estressant i frustrant també per als pares”, afegeix aquest professional, que també recomana “afavorir postures còmodes del nadó que no evitin subjectar-lo amb fermesa, així com provar a fer-li massatges o afavorir que pugui succionar o menjar”. El porteig s’ha relacionat amb diversos beneficis, “entre els quals la disminució del plor”, diu De Luis. En tot cas, cada cop que el nadó plora “hem de valorar quina pot ser la font de la molèstia, si està incòmode amb el mètode de transport, si la temperatura no és confortable...”

I què passa si no ens funciona res? Cal deixar-los plorar?

De Luis desaconsella deixar plorar el nadó i recorda que "és la seva forma d’expressar molèsties”. Sobretot en els nadons més petits, els quals “no tenen eines per solucionar la molèstia per si mateixos”. Fa unes dècades, recorda, van sorgir mètodes de criança que afavorien deixar plorar els nens de pocs mesos, sobretot en relació amb l’hora d’anar a dormir, “però actualment no s’aconsella”.

Quan caldria alarmar-nos pel plor del nadó?

Tal com destaca De Luis, els principals signes d’alarma són que el plor “interfereixi de manera important en les necessitats bàsiques del nadó, principalment menjar o dormir”. La majoria de casos de plor perllongat no es relacionen amb cap problema de salut, “mentre que entre les causes mèdiques més freqüents hi hauria els còlics, l’al·lèrgia a les proteïnes de llet de vaca, el restrenyiment o una infecció d’orina”. Davant de qualsevol preocupació per l’estat del nadó, “és recomanable comentar-ho amb l’equip d’atenció primària”. I entre les principals causes per anar a urgències relacionades amb el plor hi hauria "el rebuig de l’aliment, canvis de l’estat general o associat a altres símptomes com febre en menors de tres mesos, vòmits persistents o mucositat associada a dificultats per respirar”.

stats