Criatures 27/03/2021

Moviment i simbologia dins la sala de psicomotricitat

Amb tots els moviments, desplaçaments i punts de suport que els infants empren quan juguen, es pot llegir i desxifrar l’origen de les seves conductes

Sandra Santana
3 min
El moviment dels infants aporta molta informació sobre ells

És clar com l’aigua que, en les etapes de la infantesa, en el joc hi ha la vida. Quan els nins entren a la sala de psicomotricitat a jugar exposen qui són, mostren les seves aptituds i dificultats, i tot ho fan mitjançant el moviment, a través del cos. Amb el cos expliquen què els passa. Tot queda exposat des del plaer que proporciona la llibertat del moviment, amb el privilegi de poder gaudir-ne sense cap judici de valor. 

El sistema educatiu convencional no té en compte el cos com a eina d’aprenentatge; la importància està enfocada en l’àrea del pensament i de la intel·lectualitat, i deixa a un costat les experiències emocionals i tot el que se’n pot aprendre. És just en aquest àmbit en el qual es registra una manera d’aprendre distinta: l’exploració, la investigació i el fet de ser curiós donen poder als nins per indagar el món que els envolta, que els dona una informació que recopilaran des de la percepció dels sentits, a partir de les seves accions. Moure’s és créixer fent-ho amb la pell i els seus límits, com un objecte procurador de noves sensacions. 

Cal destacar el sentit de la psicomotricitat com a recurs educatiu, reeducatiu i terapèutic que engloba, de manera íntegra, totes les característiques pròpies de l’ésser humà i les visualitza com a conductes necessàries per poder anar evolucionant a partir dels ritmes de cada nin i de les circumstàncies que l’acompanyin. Amb l’activitat espontània i lliure, s’obre una evolució que inclou la creativitat com a centre d’un nou sistema en el qual el desig de cada nin és el que marca l’abordatge i la progressió en totes les àrees de la seva vida. Cada objecte simbolitza unes qüestions o unes altres: les pilotes, les anelles, les cordes i les teles parlen de la continuïtat i fan referència al vincle amb la figura materna. Les piques i els mòduls allargats tracten la discontinuïtat i el vincle amb la figura paterna. Les escales els espais superiors i els bots deixen arribar els conqueriments personals, i el terra, amb els objectes que queden a la superfície, fan referència a la seguretat, el lloc de cura del cos. 

Cerquen per trobar en el seu cos, en el seu sentiment, en la seva necessitat; construint des dels seus límits físics i des dels objectes que els envolten. Van determinant, dins els seus discursos de joc, com volen establir les relacions corporals, les comunicacions des del cos, la mirada, el llenguatge i l’espai amb tots els materials i persones que hi hagi presents. Aquí queda ben representada la simbologia que cada objecte i acció aporta al referent que els acompanya. Amb tots els moviments, desplaçaments i punts de suport que empren quan juguen, la figura psicomotricista pot llegir i desxifrar l’origen de les conductes, quasi sempre penalitzades a l’educació convencional, observant la recerca que cada infant fa i on col·loca la seva atenció. 

Amollar tensions

Poder proporcionar-los l’espai per amollar tensions i mostrar-se sense prejudicis els aporta el moment de respectar-se, reconèixer-se i estimar-se per poder respectar, reconèixer i estimar les altres persones que els acompanyen en el camí de la seva vida. D’aquesta manera, els infants avancen des de les relacions interpersonals (amb ells mateixos) fins a les més plurals (relacions amb els iguals i referents) que s’obtenen mitjaçant els acords que proporciona el joc en grup i amb la supervisió del psicomotricista. La relació i el medi social quedaran condicionats en virtut de la qualitat de relació que puguin assolir cap a ells mateixos. 

Aquesta consciència individual i col·lectiva de la qual hem parlat és en si mateixa eines i recursos amb els quals podran afrontar el dia a dia, i les frustracions i adversitats que, inevitablement, la vida els anirà regalant. La capacitat de relativització és l’objectiu superat quan es donen aquestes consciències esmentades i la que també s’encarregarà d’ajudar-los a posicionar els triomfs. 

Així, jugar a construir, destruir, botar, córrer, cridar i altres accions que es fan a la sala de psicomotricitat, i haver-ho de fer compartint temps i espai, condueix els infants a l’acceptació dels límits i capacitats, propis i aliens, a deixar enrere conceptes que no els permeten una progressió global. No oblidem mai que, en ser grans, els nins viuran com juguen ara! 

Sandra Santana és psicomotricista

stats