Tribuna Oberta
Criatures  /  Infància 20/01/2022

La mirada vers l’infant

El paper reflexiu de l’adult amb l’infant és vital per al desenvolupament i l'aprenentatge dels nens i nenes

Rosa M. Garcia Roura
3 min
L’observació ens ajuda a disposar d’informació sobre els comportaments i les actuacions dels infants

Reflexionar sobre quin és el paper de l’adult amb l’infant és vital per acompanyar-lo en el seu desenvolupament i aprenentatge. Una bona observació, i posterior documentació, ens permet posar en valor la tasca educativa, i deixar constància de manera visual i escrita de les propostes realitzades. Aquesta eina imprescindible ens permet donar visibilitat als seus processos d’aprenentatge, i veure i observar què ha funcionat i allò que es pot millorar a través de l’anàlisi de les pràctiques educatives. Així, l’observació ens ajuda a disposar d’informació sobre els comportaments i les actuacions dels infants, i la documentació ens permet fer visibles els seus processos i la relació que tenen amb els altres i amb l’entorn.

Per fer un bon acompanyament i una acurada observació, la mirada i actitud de l’adult sempre ha de fer-se des d’un acompanyament respectuós. Cal entendre que l’infant és un ésser competent, amb curiositat i desitjos d'aprendre, amb drets i amb capacitats. És necessari acompanyar-lo sense dirigir l’acció, implicant-nos-hi emocionalment, reconeixent els seus sentiments i les seves emocions i posant-hi paraules. L'observació ha de ser atenta i cuidada, intervenint en els moments adequats, aquells en què l’infant ens busca amb la mirada, o en aquells en què cal resoldre alguna situació o necessitat.

Hem d’oferir-li una atenció personalitzada, tenint en compte el seu ritme i les seves necessitats. Una personalització de la relació que hi té l’adult proporcionarà a l'infant la seguretat necessària perquè faci el seu progrés.

Sabem que els nens i les nenes construeixen els seus propis aprenentatges a partir de les interaccions que fan amb l'entorn, i és per això que els hem d’oferir els reptes i els ajuts que necessitin, per tal que aprengui i es desenvolupin de manera harmònica. D’aquesta manera facilitarem espais i materials per a la indagació i la creativitat que puguin donar resposta a la seva curiositat natural i promoure les seves competències emocionals, socials i cognitives.

Emoció i llibertat de moviments, pilars clau en l’acompanyament respectuós

Per acompanyar l’infant cal ser-hi presents emocionalment, ja que és fonamental que ens tinguin a prop per sentir el nostre afecte i respecte, des de la singularitat de cadascun, i des de la confiança plena en les seves possibilitats de desenvolupament i creixement. 

En aquest clima, és imprescindible propiciar la llibertat de moviments i la conquesta de l’autonomia, basada en la seva mateixa iniciativa. Se’ls ha de proporcionar espais i materials com estructures de moviment, túnels, amagatalls o canviadors Pikler, així com també oferir-los temps per guanyar confiança en les seves capacitats. En aquest sentit, la cura atenta de cada acció és vital. 

També és clau entendre que els nens i les nenes construeixen els seus propis aprenentatges a partir de les interaccions que fan amb l'entorn. És important preparar la zona amb propostes i materials pensats per afavorir el desenvolupament de les seves capacitats i reconèixer-les, confiant en les seves possibilitats de descoberta espontània a través del joc, la manera natural que tenen de desenvolupar-se i conèixer el món on viuen.

Així doncs, gràcies a un acompanyament respectuós i a un entorn que vetlli pel benestar i les relacions de qualitat, s’afavorirà el desenvolupament harmònic dels nens i les nenes durant els seus primers anys de vida.

Rosa M. Garcia Roura està especialitzada en comunicació i innovació pedagògica i és integrant de l'equip de comunicació de Cavall de Cartró

stats