Criatures 22/02/2020

El masclisme ocult a les extraescolars

Pocs nens fan dansa fora de l’escola i poques noies s’apunten a robòtica. Un estudi evidencia que els rols de gènere encara marquen les extraescolars

Albert Solé
6 min
A les extraescolars encara hi una esbiaix de gènere evident

“Jo de petit feia futbol i anava a l’esbart, i quan arribava a l’entrenament amb les sabatilles de ball alguns companys directament m’insultaven”. Carles Janer ara té 35 anys i és coordinador de l’escola de l’Esbart Dansaire de Rubí. La societat ha canviat molt des de llavors, però potser menys del que sovint creiem. Fa unes setmanes una mare de Girona va fer públic a Twitter que havia hagut de canviar el seu fill de 9 anys d’escola perquè els companys se’n reien perquè feia ballet clàssic, perquè no era prou “machote”. Per desgràcia, els rols de gènere encara estan molt marcats en la societat actual, i un dels espais on es veu més és amb les extraescolars que fan uns i altres. En l’educació reglada i formal tothom fa el mateix, siguis nen o nena, no hi ha opció d’escollir, però amb les activitats que es fan a les tardes són els pares o l’alumne els que escullen, i és aquí on es veu clar que encara no hem canviat prou.

Segons un estudi fet sobre 3.791 infants de Sant Cugat del Vallès en relació a les extraescolars escollides del programa municipal per al curs actual (2019/20), el 67% de les 36 activitats ofertes tenen el gènere molt marcat. Això vol dir que almenys el 65% dels inscrits o són nens o són nenes. Per exemple, als escacs, al bàsquet o a l’handbol, el 80% són nens, mentre que a voleibol, a dansa o a teatre musical més del 90% són nenes.

Aquest estudi, elaborat per l’entitat Paidós-Fundesplai, el centre d’acompanyament Familiaritats Diverses i l’agència de comunicació La Sembra, també constata una altra realitat: les nenes participen cada cop més en les activitats de nens, i en canvi els nens participen menys en les activitats de nensde nenes

Sant Cugat del Vallès ens serveix com a exemple d’estudi, però aquests resultats podrien sortir idèntics en qualsevol altre municipi. A l’Escola Pia de Calella (Maresme) ofereixen per segon any una extraescolar de robòtica que està tenint molt èxit. Als cursos de primària hi ha nens i nenes a les classes, però als de secundària només hi ha nens. “A mesura que es fan grans, els alumnes tenen més necessitat de socialitzar-se, i quan una nena veu que és l’única a la classe de robòtica, encara que li agradi molt, ho acaba deixant”, explica David Camacho, coordinador del Club Learnick, responsable de l’extraescolar de robòtica i programació a l’Escola Pia de Calella i en altres centres del Maresme i el Barcelonès. Camacho assegura que fa temps que treballen per revertir aquesta tendència que observen a la majoria d’escoles. “Volem aconseguir que la robòtica sigui tan atractiva per als nens com per a les nenes, i per això els expliquem que han de deixar enrere els prejudicis i els posem com a exemple que en les competicions de programació els equips mixtos són els que acostumen a guanyar”. Per aconseguir-ho, estan treballant per replantejar l’enfocament de l’extraescolar i deixar més espai a la creativitat, cosa que agrada sobretot a les nenes, explica. Però també estan treballant per introduir projectes de programació dins l’horari lectiu, cosa que els permetria que més nenes coneguessin l’activitat. David Camacho es mostra optimista de cara al futur i posa com a exemple la mateixa Escola Pia de Calella: “Aquí és el segon any que fem l’extraescolar i, tot i que és cert que encara no hi ha cap nena d’ESO apuntada, de les de primària no se n’ha desapuntat cap el segon any; al contrari, se n’han animat més a apuntar-s’hi”.

Una extraescolar de robòtica a l'Escola Pia de Calella, on les nenes encara són minoria

L’ÚNIC NEN

Aquest problema que tenen a les extraescolars de robòtica, quan una nena se sent sola a classe i ho acaba deixant, té el seu efecte mirall en les activitats de dansa. “A mesura que arribem als 12 anys baixa molt la presència de nens. Quan entren a l’institut, han de fer amics nous i han d’explicar que van a l’esbart... ho deixen”, apunta Carles Janer, de l’Esbart Dansaire de Rubí. I els adolescents que continuen, quan toca fer una cercavila per Rubí amb el vestit tradicional no volen participar-hi perquè no els vegin els seus companys de classe, assegura Janer.

El masclisme ocult a les extraescolars  “Hi ha un camí marcat que diu com t’has de comportar si ets nen”

En el grup de 9 i 10 anys de l’esbart rubinenc només hi ha un nen, el Ferran Gatell. Per a ell ser l’únic nen no és un problema perquè s’ho passa molt bé, explica. La seva mare, Gemma Escobar, afirma que “això de ser l’únic ho porta perfecte perquè és el protagonista, és el mimat de la classe i totes les nenes li fan cas i li riuen totes les gràcies”. La Gemma explica que el seu fill va molt content a l’esbart, però admet que el dia de l’amic -l’Esbart de Rubí demana als seus alumnes un cop a l’any que portin un amic perquè coneguin l’activitat- “sempre tria una nena, mai nens; deu ser per alguna cosa...”

Amb els resultats de l’estudi fet a Sant Cugat del Vallès, les tres entitats participants proposen trencar aquesta tendència des de diferents vessants. “És necessari, urgent i imprescindible prestigiar tot allò que es considera femení: les emocions, l’afecte, la cura, la delicadesa, el dubte, l’empatia, el cos, la xarxa de suport... Tots aquests aspectes són tan necessaris per a la vida i el desenvolupament social com la realització personal, la individualitat, l’oci, la raó, la determinació, el domini o el poder, considerats tradicionalment masculins”, afirmen en les seves conclusions. A part de recordar que els pares han de conscienciar els fills que han de poder triar el que volen fer lliurement, admeten que a vegades si només una família força la participació d’un nen en una activitat feminitzada, o al revés, “la incidència és petita i el canvi de rols s’afronta en solitari”. Però si diverses famílies s’impliquen en el canvi de manera coordinada, “la transformació serà més senzilla i incisiva”.

Entrevista a Thaïs Gutiérrez, autora de 'Ni forts ni valents' (Ed. Bridge)

Thaïs Gutiérrez, periodista de l'Ara, publica 'Ni forts ni valents'

D’on surt la idea del llibre?

A part de l’experiència directa amb els meus dos fills, també surt de la sensació que s’està fent molta feina amb les nenes però no se’n fa amb els nens, potser perquè no hi ha consciència que hi ha un problema amb els estereotips d’ells.

Quines experiències hi reculls?

Hi poso petites anècdotes meves, però també hi ha experiències d’amics i coneguts. Però sobretot va ser arran d’una entrevista amb l’antropòleg basc Ritxar Bacete que se’m van obrir els ulls. Em vaig adonar que hi ha un problema amb els estereotips dels homes. Recordo un dia que el meu fill (amb quatre anys) estava jugant amb unes cuetes per casa. Quan vam sortir al carrer em va demanar que els hi tragués. Em vaig adonar que hi ha un camí marcat que diu com t’has de comportar si ets un nen i com no. I escric el llibre perquè vull que els meus siguin el que vulguin i es posin les samarretes del color que vulguin.

Qui en té la culpa? Els pares, l’escola, la societat...?

Crec que vivim encara en una societat que no és igualitària i amb un rerefons masclista que pesa molt. A vegades és molt subtil, però és difícil escapar-se’n. Per molt que a casa tu remis en contra d’això, o fins i tot a l’escola es faci una feina sobre l’igualitarisme, els nens no viuen en una bombolla i aquesta societat té un pòsit masclista que els condiciona.

Hi ha pares que defensen una societat sense estereotips, però que si saben que el seu fill ho passarà malament anant a ballet, ja no l’hi porten.

És molt difícil lluitar contra aquestes inèrcies quan el preu que has de pagar és veure el teu fill patir. Molts experts amb qui he parlat per al llibre diuen que al final els pares som còmplices de tot el que volem evitar. Potser hem de començar per petites batalles, com portar una samarreta rosa a l’escola.

stats