Amb ulls de joc

Jugar a nines

És una joguina essencial, si no la tenen se l’acabaran fabricant amb el que tinguin a mà

2 min
Un nen juga a nines.

BarcelonaDe drap, de plàstic, de palla… Al llarg de la història la nina ha acompanyat els jocs de la infància. Mirat amb profunditat, és un joc transcendent i una gran eina d’aprenentatge i d’apropament al món adult.

Per què juguen amb nines?

La raó essencial és que la nina representa les persones, el mateix infant, amics, pares i altres persones de referència.

Els permet entendre el món en un escenari irreal i segur en el qual el mateix procés es converteix en un poderós experiment vital i de resolució de conflictes interns. Forma part del joc simbòlic, que és com un petit refugi construït per l’infant per tornar-hi quan necessita refer el seu món.

Jugar a nines és un petit teatre cultural i social on posen en marxa totes les seves habilitats socials, cognitives, emocionals, intel·lectuals, físiques i creatives fent una gran quantitat d’accions: donar menjar, vestir, canviar bolquers, pentinar, rentar, anar al metge... accions relacionades amb el dia a dia dels infants que són fruit de l’observació que fan del model adult.

Les nines i el joc terapèutic

Alguns professionals com Hallie Speranza, autora de Child development laboratory course manual, afirmen que és una activitat terapèutica que condueix a generar accions a vegades inesperades per a l'adult, com trepitjar les nines o ficar-les al forn, i això suposa una gran descàrrega emocional que allibera l'infant. És un joc que permet intercanviar rols: l'infant passa a ser el gran amb la possibilitat de reproduir accions i situacions amb les nines que són quotidianes per a ells, posant-se al lloc d'altres per intentar comprendre el perquè de les coses.

Qualsevol nina val?

És una joguina essencial; si no la tenen, se l’acabaran fabricant amb el que tinguin a mà, com potser un coixí. A nosaltres ens agrada la visió de la pedagogia Waldorf respecte a les nines: una nina per a cada etapa de desenvolupament. Així, la primera té un cap més gros, les extremitats més toves i no es pot desvestir; més endavant les fan amb cabells i el cos més proporcionat. Les faccions de la cara són suaus, per no condicionar cap estat d’ànim. Són nines de drap que deixen tot el protagonisme a l’infant, és a dir, que la nina per si mateixa no fa res.

Conclusió

Cuidar les nines ens possibilita cuidar-nos a nosaltres mateixos i als altres. La pròxima vegada que veieu un infant jugar a nines, simplement seieu a observar la meravella dels processos i contempleu la bellesa de la repercussió del seu joc en el seu benestar.

stats