¿Poden els infants seguir una dieta vegetariana?

BarcelonaLes dietes vegetarianes són, més que mai, una opció entre les famílies enmig de l'encès debat sobre el canvi climàtic i la sostenibilitat atiada per la pujada de les temperatures, les denúncies d'activistes mediambientals i la celebració de la cimera pel clima. Ara bé, els dubtes sobre la seva viabilitat en infants encara assalten pares i mares. A aquest efecte, l'Associació Americana de Pediatria (AAP) defensa que els infants poden estar ben alimentats, però que "l'equilibri nutricional és difícil d'aconseguir si s'eliminen completament els lactis i els ous". Per a l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPAP), aquestes dietes, "ben planificades, són saludables i contenen tots els aliments necessaris". "Els infants creixen bé i no tenen problemes en el seu desenvolupament", diu l'organització.

Si bé, segons l'AEPAP, la dieta vegetariana té avantatges per a la salut, en concret per prevenir i tractar malalties del cor, la hipertensió arterial, la hipercolesterolèmia, la diabetis i el càncer, també és un estil de vida no exempt de riscos. Segons l'AAP, els infants vegetarians poden arribar a consumir quantitats insuficients de calci i vitamina D si eliminen els lactis, i la manca de carn pot incórrer en dèficits de ferro, B-12, zinc i altres minerals. També el baix consum calòric podria "causar un endarreriment en el creixement normal i en l'augment de pes". Aquestes dietes també poden generar mancances de fonts de proteïnes, de manera que cal assegurar que la seva ingesta d'aminoàcids essencials provingui de més d'una font, com cereals i vegetals. Però per a l'associació nord-americana, els riscos d'aquesta dieta es desprenen sobretot de la manca de planificació a l'hora de preveure les necessitats de cada infant. D'aquesta manera, cal veure quantes calories convé proporcionar en funció de l'edat i l'activitat, i incloure la proteïna de qualitat present als llegums, els productes de soja, les llavors, els fruits secs i la quinoa, sense deixar de banda els greixos saludables, els minerals i la vitamina B12 (que cal aportar cada dia).

Pel que fa a l'execució d'aquesta dieta, l'AEPAP remarca que "el que necessita un nen vegetarià i no vegetarià és el mateix", de manera que el que canvia és els tipus d'aliments que mengen. En concret, un menú saludable està integrat en un 75% de fruita, hortalisses i cereals, mentre que la resta són aliments amb proteïna saludable, que es troba en els llegums, els fruits secs i les llavors, així com en la llet i en els ous (per als ovolactovegetarians). L'AAP afegeix que cal incorporar també suplements de ferro, i de calci si la criatura no pren lactis.

En el terreny pràctic, a partir dels sis mesos, mentre se segueix amb la lactància materna cal introduir els diferents ingredients progressivament, sempre amb una proteïna de qualitat i seguint les normes de seguretat per evitar ennuegaments. En concret, la proteïna de qualitat és present en els llegums (cigrons, mongetes, pèsols, llenties i cacauets), els productes de soja (com begudes, iogurt, tofu i tempeh), el seitan, els fruits secs (ametlles, avellanes, nous, anacards, festucs i pinyons), les llavors (sèsam i carabassa), la quinoa i, en aquells que ho acceptin, ous, llet, formatge i iogurt.

A més, en una dieta vegetariana, els cereals (blat, arròs, sègol, civada, blat de moro, quinoa i mill) han de ser majoritàriament integrals. També són molt importants els greixos saludables, provinents de l'oli d'oliva, l'alvocat i els fruits secs. Segons l'AEPAP, convé evitar la llet d'arròs. D'altra banda, la vitamina D es troba en begudes vegetals i alguns cereals, tot i que la font majoritària és el sol. El ferro es troba en els cereals i les llavors, així com en les figues, els fruits secs, les bledes, els espinacs i els llegums, que cal prendre juntament amb aliments rics en vitamina C (com cítrics i verdures verdes). L'associació també aconsella l'ús de sal iodada i, en infants de més d'un any, consumir algues ocasionalment pel seu alt contingut en iode.