Abril Luque hauria d’haver començat 1r de primària a l’Escola Tarragona, a Tarragona, el 14 de setembre passat, però no hi va poder anar. A Sevilla, Pablo Mije hauria d’haver començat 4t d’ESO i encara no hi ha anat tampoc, però potser ho podrà fer aviat perquè l’escola li ha assegurat els dos metres de distància entre companys. Cap d’ells té el covid-19, sinó leucèmia, i estan en ple procés de tractament o de recuperació. “La meva filla no pot anar a classe perquè està baixa de defenses”, diu la mare de l’Abril, Mireia Miró. Per la seva banda, la mare del Pablo, Carmen Martín, assegura que “es deleix per tornar a trepitjar les aules”.

L’Abril té dos germans més, el Gael (2 anys) i el Dídac (9 anys), que tampoc han anat a classe encara. “Bé, el petit és molt petit, però el Dídac no hi ha pogut anar perquè som a Barcelona tots junts per al tractament de l’Abril i, a més, perquè la situació immunològica de l’Abril és delicada per la quimioteràpia i, per tant, qualsevol contagi podria empitjorar-la”, diu la Mireia. Per això mateix explica que quan hi tornin, sol·licitaran el professor a casa mentre el Dídac, confia, pugui anar incorporant-se a classe. “El metge ens ha assegurat que si tot va bé, el Dídac ho podrà fer”. Mentrestant, el gran dels germans ha començat les classes mitjançant Google Classroom, i l’escola li envia les tasques setmanals.

Per la seva banda el Pablo, que al novembre farà 15 anys, està esperant amb candeletes poder tornar a classe. “El sistema serà semipresencial, és a dir, que no hi anirà cada dia, i els que sigui a casa treballarà també amb el Classroom”, explica la mare. Quan vagi a classe ho haurà de fer amb dos metres de separació entre els companys, cosa que l’escola els ha assegurat que serà possible. “Com que ha passat pel trasplantament de la medul·la òssia, ara s’ha de revacunar de totes les vacunes perquè el seu sistema immunològic estigui bé”, explica la Carmen.

Zoom

El Pablo ja sap què vol dir estudiar a casa. “Tot el 2n d’ESO el va fer a casa amb una professora que venia a fer-li classes. Està cansat d’estar-s’hi, perquè hi porta molt de temps a causa de la malaltia, i per això té tanta il·lusió d’anar a escola ni que sigui dos dies a la setmana”, diu la Carmen.

UN TRACTAMENT LLARG

A la Fundació Josep Carreras, l’hematòleg i director mèdic del Registre de Donants de Medul·la Òssia, Enric Carreras, explica que la leucèmia limfoblàstica necessita, per curar-se, sessions de quimioteràpia seguides d’un tractament de manteniment de dos anys amb medicació diària oral i injeccions setmanals. “Són tractaments que s’allarguen en el temps de manera que el sistema immunològic no assoleix la seva recuperació completa fins al cap de dos o tres anys d’haver acabar-se tot el tractament”, diu.

En els casos de leucèmia d’alt risc, després de la quimioteràpia s’acostuma a fer un trasplantament del moll de l’os procedent d’un donant sa: “En aquesta situació encara hi ha més risc de contagi perquè l’organisme no té defenses naturals”. Per tant, el procés per a un infant o un jove per reprendre la vida quotidiana al carrer s’allargarà encara més en el temps. “Jo no m’atreviria a dir cap data exacta per assegurar quan ja no tindrà cap risc”, diu el metge.

Els infants i els joves en aquesta situació s’han d’escolaritzar, però es pot fer de manera alternativa, com poden ser els professors a casa o telemàticament

També comenta que, en el cas que els infants i els joves tornessin a l’aula, si es contagiessin d’una grip “podria ser un risc assumible”. Ara bé, “en la situació actual de pandèmia no ho és, perquè l’organisme d’un malalt que es recupera de leucèmia no està preparat encara per defensar-se del covid-19”. A més, afegeix, de moment no disposen de tractaments efectius. Dit això, Carreras entén que els infants i els joves en aquesta situació s’han d’escolaritzar: “Però es pot fer de manera alternativa, com poden ser els professors a casa o telemàticament”.