Com han de ser les racions de menjar dels infants?

Com podem saber si hi ha massa menjar al plat o en falta? Si cada criatura és diferent, ¿les racions haurien de ser iguals? “Per a les racions hi ha uns estàndards, encara que caldria individualitzar-ho perquè cada nen té un metabolisme diferent”, assegura Mònica Peitx, endocrinòloga pediatra del centre CPEN.

Les racions

Les racions es poden calcular per pes, calories o per mesures casolanes i hi ha un mètode, el de la mà, que és senzill i pràctic. La mida de la mà de la criatura serveix com a guia, en funció del tipus d’aliment ens hem de fixar en una part de la mà o una altra. A mesura que creix la mà augmentaran les racions.

La ració de verdures, tant si són cuites o crues, hauria de ser com la quantitat que cap al palmell de les dues mans juntes en forma de bol. La porció de fruites ha de ser la que càpiga al palmell d’una mà en forma de bol. La mesura per a la ració de proteïna (carn, peix, ou i llegums) és el palmell de la mà i per als llegums també podria ser l’espai que ocupa el puny de la mà tancat. El gruix de la carn i el peix hauria de ser com el gruix del dit petit de la criatura. La ració dels hidrats de carboni (pasta, arròs i patates) equival al puny tancat. Per als greixos només la mateixa mida de la primera falange del dit índex, i els formatges haurien d’omplir la llargada i amplada dels dits índex i cor junts. Per als sucres d’addició no cal cap mesura, no es recomanen a cap edat.

Alimentació variada

El que proposa Núria Coll, CEO d’Ets el que et menges, és que a l’alimentació de les criatures hi hagi diversitat, que mengin de tot, sobretot proteïna i verdura, i que es trobin alternatives als aliments que no els agraden. Recomana alimentar-los des del sentit comú i la intuïció, sent conscients que haurien de menjar amb gana i que no tothom és de menjar molt: “Menjar forçat perquè toca és un desastre, caldria respectar la genètica de cadascú”.

Com a alternativa als "Això no m’agrada!", aposta per oferir-los fakes, fent-los creure que mengen una cosa quan en realitat és una altra. Per exemple, fer espaguetis amb crema de carabassa i una mica de tomata, emmascarant la verdura com si fos salsa de tomata o unes mandonguilles de peix. Assegura que al veure que són mandonguilles el seu cervell ja està predisposat a menjar-s’ho. Encara que el gust els sembli estrany gairebé segur que s’ho menjaran. Diu que no es tracta d’enredar-los sinó d’anar entrenant el paladar: “La indústria ho fa fins i tot per als adults, ven proteïna vegetal amb aspecte d’hamburguesa”.

Quants àpats cal fer

D’entrada l’important és seguir una mica el que el cos els demana. Tot i així, tenint en compte com estan organitzades les jornades de la mainada, fer cinc àpats és una bona opció.

Què fer si s’aixequen sense gana

Així com hi ha adults que tan bon punt s’aixequen no tenen gana, amb les criatures passa el mateix. Si cada matí és un drama la llet de primera hora, millor buscar una altra opció.

Sempre tenen gana

Si tenen molta gana pot ser que necessitin més o també que mengin per gana emocional, nervis, avorriment o que engoleixin sense adonar-se'n perquè tenen una pantalla al davant.

I si mai tenen gana?

Hi ha molts nens amb poca gana però pocs sense gana. Cal comprovar que estan sans, que no hi hagi un motiu com una celiaquia o altres problemes digestius, hormonals o psicològics. Si es tracta d’un nen sa poc menjador, cal posar menys menjar i no forçar-lo.

Si voleu saber-ne més, us recomanem el llibre La Mia i en Bru creixen sans. Per saber-ne més sobre la nutrició i l’obesitat infantil, de Mònica Peitx amb il·lustracions de Cristina Losantos (Editorial Joventut, 2020).