Què fer quan els germans es toquen els genitals?

BarcelonaDes de ben petits, els infants exploren el seu cos tocant, estirant o fregant-se diferents parts, inclosos els genitals. "I també observen i, de vegades, toquen el cos dels altres", expliquen a l'informe FAROS de l'Hospital de Sant Joan de Déu. I, sovint, els adults poden tenir dubtes sobre què fer davant determinats comportaments. En l'etapa que va fins als 5 anys s'inicia i es desenvolupa la curiositat sexual i comença l'interès pel propi cos i la curiositat pel cos dels altres. I, progressivament, van prenent consciència de les diferències corporals i això implica, segons expliquen des de Sant Joan de Déu, que poden tenir comportaments com ara tocar-se els genitals en públic o en privat, mirar o tocar els genitals del pare, la mare o els germans, tocar els pits de la mare, mostrar els genitals als companys o tenir curiositat per veure companys o adults nus. I afegeixen que l’observació a casa o a l'escola d'alguna d'aquestes conductes "requereix reconduir-la perquè els infants aprenguin a respectar la intimitat pròpia i la dels altres, tant pel que fa al cos com als espais privats".

En aquest sentit, el tocament dels genitals entre germans és un comportament que, segons explica la sexòloga Sílvia Catalán, entra dins la normalitat "sempre que els infants tinguin una edat raonable" i sigui entre iguals. "És normal que es toquin els genitals entre ells des dels 2 o 3 anys fins als 6 o 7 o 8, a tot estirar". Més enllà d'aquesta edat, explica que els infants ja comencen a tenir consciència que els genitals "són una zona íntima i privada".

A què respon?

Aquest comportament respon a la curiositat infantil i a una necessitat "d'explorar" i sol donar-se en el moment de la dutxa o quan s'estan vestint. "Moltes vegades es toquen els genitals entre germans, un que té vulva i l'altre que té penis, perquè els fa gràcia veure la diferència del cos. I és una zona que exploren igual que exploren la resta del cos, passa que a la resta del cos no hi donem tanta importància", afegeix Catalán.

Han d'intervenir-hi els progenitors?

Segons la sexòloga, és un comportament que "no cal aturar", però sí que aconsella estar-hi a prop, explicar els límits i "estar atents a si és una cosa que fan sovint". "És a dir, si cada dia juguen només a això o si veiem que una de les persones implicades no se sent còmoda". "El que sí que hem de fer sempre és preguntar si tothom que hi està implicat se sent bé i si han demanat permís per tocar. Els hem de remarcar molt que és un joc a què no poden jugar si un dels dos no vol, com en qualsevol altre joc, però aquí amb més insistència", remarca.

L'exploració entre infants és habitual?

Sí, pot donar-se a l'escola, al casal o a l'esplai, i els límits són els mateixos, indica Catalán. "Sempre que les edats siguin equivalents", puntualitza. És a dir, que els infants tinguin les mateixes edats: petits amb petits, mitjans amb mitjans i grans amb grans. I també sempre que ens assegurem "que per a tothom forma part d'un joc i hi juga de manera lliure". "Hem de treballar el consentiment", assegura.

Aquest comportament forma part de l'educació sexual dels infants, "de com creixen i com desenvolupen el nivell de comprensió del cos i del plaer". "A partir dels 4 o 5 anys entenen que el cos és una forma de plaer i el busquen, però no és un contacte eròtic sexual, és un contacte purament d'exploració curiosa", conclou Catalán.

Alguns consells per als pares

Des de Sant Joan de Déu recomanen a les famílies que donin informació i comencin a educar els fills sobre seguretat corporal entre els 3 i 5 anys per facilitar la protecció davant de possibles conductes abusives. Per això s'aconsella ensenyar a anomenar els genitals pel seu nom (penis, vulva), fomentar hàbits d'higiene i autocura i explicar quins contactes i tocaments són adequats i quins no. "Cal ensenyar que ningú pot tocar el seu cos, ni ells han de tocar el dels altres. El seu cos és propi i ningú l’ha de tocar de manera inadequada". Tot plegat és bàsic perquè puguin detectar comportaments abusius i comunicar-ho als adults de confiança.