Com fugir de les disfresses de superherois per a ells i de princeses per a elles?

BarcelonaDes de fa temps s’està treballant per erradicar el llenguatge sexista. També per reduir el sexisme en àmbits com la publicitat i les joguines. ¿S’està treballant en el mateix sentit en el sector de les disfresses infantils? És a dir, ¿s’ha obert el ventall per tal que vagi més enllà de les disfresses de princesa o ballarina en el cas de les nenes, i de superheroi, policia o esportista en el dels nens? La resposta, per a la psicòloga Elena Crespi, és un “no” rotund. Recorda que tot i que fa tres anys va entrar en vigor un nou codi d’autoregulació en què s’intentava que en els catàlegs i les publicitats no es vinculés un tipus de joc a un gènere, “anem a on anem, seguim veient que en les figures o les joguines de bombers i policies, els nens continuen sent els protagonistes de les imatges, i en el cas de les princeses i infermeres, ho són les nenes”. L’únic canvi, afegeix, és que en el cas que hi hagi, per exemple, una disfressa de policia en què sí que podem veure una nena com a model, el vestit canvia automàticament per sexualitzar aquella criatura amb uns pantalons més estrets o una faldilla, una camisa que s'obre més o una samarreta més curta”.

Com poden les famílies fugir d’aquestes disfresses?

Per a Crespi, el problema no està en la disfressa en si. “És lògic que una criatura vulgui disfressar-se d’allò que ha entès que li pertoca, que la majoria de nenes vulguin disfresses de princeses i la majoria de nens, les de superherois”. Ara bé deixa clar que a aquestes edats és important començar a instaurar el pensament crític. “Obrir la porta i dir «Escolta’m, de totes aquestes disfresses també pots escollir aquesta altra o aquesta altra». És a dir, que tinguin molt clar que elles també poden ser Spiderman o Spiderwoman i ells també poden triar una disfressa amb un vestit”, diu.

En el cas que hi hagi un infant que triï una disfressa que surt dels estàndards, per a la psicòloga és important sobretot en el cas dels nens “no comentar o no riure’ns-en perquè potser vulguin anar amb una disfressa de la Frozen”. Això passa sovint amb nens que de petits escullen disfresses amb faldilles “i després reben la burla de l’entorn”.

Per què aquests rols de gènere són vigents en les disfresses dels més petits?

El primer que passa, segons Crespi, és que aquests rols hi són a tot arreu. La majoria de referents que es construeixen socialment, sigui en sèries, pel·lícules, cançons o dibuixos animats, reforcen aquests estereotips. “I no hem d’oblidar –puntualitza– que darrere tenim unes estructures patriarcals i masclistes, les quals governen i tenen el monopoli de tot allò que es fabrica”, destaca Crespi, per a qui aquest factor s’ajunta amb un segon d’igualment important: “la societat de consum en la qual vivim, on interessa fomentar molt aquests estereotips”.

Com poden les escoles promoure disfresses més inclusives i neutres?

Per a Crespi, el paper dels centres educatius és cabdal. De totes maneres, adverteix, si a l’hora de minimitzar el risc d’escollir disfresses estandarditzades, trien els oficis com a temàtica, “tendirem a escollir oficis masculinitzats perquè és el que s’ha construït com a genèric”. En aquest sentit, puntualitza, “cal fer una gran feina de repensar des d’on ho fem i què ens falta perquè, per exemple, un ofici també pugui ser el de perruquer, el de secretari, el de mestre de llar d’infants i que també hi pugui haver nens que es disfressin d’això”. El mateix passaria quan escollim animals. “Caldria no caure en animals mascle i animals femella i a la vaca, per exemple, posar-li un llacet”.

Si el nostre fill o filla tria una disfressa de naturalesa sexista, com cal que ho abordem?

Per a Crespi, quan una criatura escull una disfressa amb aquest biaix sexista, “tenim una gran oportunitat al davant per poder instaurar una mica de pensament crític”. I és que, en el fons, que una nena es vulgui disfressar de princesa no té res de dolent, però sí que “podem aprofitar el moment per plantejar-li: «¿Creus que un nen, si volgués, també podria disfressar-se de princesa?» o «¿Creus que un nen que també en tingués moltes ganes s’atreviria a vestir-se de princesa? Què li diria la gent? ¿Creus que estaria tranquil?»”.

Cal preparar les criatures perquè apostin per disfresses poc normatives?

“Malauradament, sí que cal preparar la canalla que decideixi disfressar-se amb una disfressa no normativa, segons el gènere i segons allò que la societat li diu que ha de portar”, apunta Crespi, per a qui té sentit parlar-ne “si en algun moment hem tingut una mirada crítica i sempre hem explicat que tothom té dret a fer i a vestir com realment vulgui”. Si no ho hem fet mai, prossegueix, “mai és tard per començar”.

Si veiem que un nen es vesteix de ballarí o de princesa, la psicòloga suggereix dir-li que ens encanta la seva elecció i desitjar-li que gaudeixi molt amb aquesta disfressa, “però també advertir-lo que potser hi haurà algú a qui no li estarà bé i potser comparteix amb ell la seva opinió i no de manera amable”. Tot això, evidentment, amb paraules adaptades a l’edat de la criatura. En el cas de nenes que es disfressen de futbolista o de mecànic, evidentment també cal parlar-ne. I encara més, apunta Crespi: “Si ens trobem que no hi ha disfressa on no hi hagi aquesta sexualització, cal qüestionar el perquè una disfressa de mecànica potser té el mono molt més estret que la de mecànic”.